La pol·lució causarà al món "milions de morts prematures" fins el 2050

La contaminació seguirà provocant al món "milions de morts prematures" fins el 2050, així com el desglaç de l’Àrtic si no s’accelera la protecció del medi ambient, adverteixen dos informes presentats aquest dimecres per l’ONU. Els documents sobre l’estat del planeta es van publicar a l’Assemblea de Medi Ambient de l’ONU (UNEA-4), el fòrum mundial de més alt nivell en temes mediambientals, que se celebra des d’aquest dilluns i fins divendres a Nairobi i al qual assisteixen ministres, autoritats i representants de més de 193 països.

L’esperat Informe Mundial de Medi Ambient (conegut en anglès com "General Environment Outlook", GEO) va rellevar dades tan importants com que actualment la contaminació atmosfèrica és la causa d’entre 6 i 7 milions de morts anuals. Es tracta d’un fenomen que es preveu que vagi en augment i provoqui cada any entre 4,5 i 7 milions de morts fins 2050, segons l’estudi, que compleix la seua sisena edició i està realitzat per 250 científics i experts de més de 70 països. A més, l’increment en la utilització de productes químics provocarà, entre altres impactes, una resistència més gra als antibiòtics i abans del 2050 figurarà com una de les primeres causes de mort al món.

L’informe també adverteix que els anomenats "disruptors endocrins", presents en molts productes químics en tots els àmbits de la vida diària i de la naturalesa, continuaran alterant la fertilitat tant en homes com en dones i el desenvolupament neurològic dels menors.

Aquestes són algunes de les conclusions més destacades d’aquest text, presentat per la directora executiva en funcions de l’ONU Medi ambient, Joyce Msuya, i el president de l’Assemblea i ministre estonià de Medi ambient, Siim Kiisler, entre d’altres. Msuya i Kiisler van estar acompanyats pels copresidents de l’informe: Joyeeta Gupta, professora de Medi Ambient i Desenvolupament a la Universitat d’Amsterdam; i Paul Ekins, professor de la universitat britànica College of London.

Els experts van defensar que les polítiques conjuntes contra els efectes climàtics té més beneficis que les individuals, i van abordar problemes com la producció d’aliments relacionada amb el creixement demogràfic o la producció massiva de plàstic. Van posar èmfasi que prendre mesures per mitigar els efectes del canvi climàtic costarien a nivell mundial uns 22 bilions de dòlars (19 bilions d’euros), mentre que si s’actua en aquest sentit es generarien uns beneficis en salut d’uns 54 bilions de dòlars (47 bilions d’euros).

Segons l’informe, la disminució del consum de carn i del desaprofitament alimentari en països desenvolupats i emergents reduirà en un 50 % la necessitat de produir aliments per als més de 9.000 milions d’habitants que es calcula hi haurà el 2050.

En l’actualitat, el 33 % dels aliments van a les escombraries als països desenvolupats, d’allà la necessitat d’un canvi de model de desenvolupament perquè, altrament, no s’aconseguiran els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU el 2030 ni el 2050.

Els experts recomanen igualment inversions en plans de desenvolupament d’àrees rurals per reduir la migració a les ciutats, on es preveu que visqui més del 70 % de la població mundial el 2050. En la presentació de l’informe, Kiisler va fer al·lusió especial a la lluita contra el plàstic, que ha estat una de les seues prioritats per aconseguir la reducció dels vuit milions de tones d’aquest material que arriben als oceans cada any. Msuya, per la seua part, va subratllar la urgència amb què han d’actuar els governs "perquè el temps corre", i va insistir que "tots tenim un rol en aquest canvi".

Ekin va asseverar la necessitat d’un "canvi estructural profund" en el sistema econòmic i els hàbits de consum actuals i va puntualitzar que "tots els treballs han de convertir-se en verds", mentre Gupta va assegurar que un "planeta sa reverteix en el benestar de la població", per això s’ha "d’actuar ja".