Presoners de Franco a Lleida

Lleida va ser la província catalana que va acollir més camps de concentració de la dictadura franquista. Recintes destinats a treballs forçats, tortures i control de soldats i militants republicans tot just acabada la Guerra Civil fins a mitjans dels anys 60. Així ho documenta una investigació del periodista Carlos Hernández de Miguel, que revela l’existència de 296 camps de concentració franquistes a tot Espanya, catorze dels quals a Catalunya.

Pel que fa al cas de Lleida, van ser sis, va ser la província catalana amb més recintes de reclusió. Una documentació que es recull al llibre Los campos de concentración de Franco (Ediciones B), que es va publicar ahir, i en què inclou el testimoni de centenars de víctimes.

Entre 700.000 i un milió d’espanyols van passar pels 296 camps de concentració franquistes

En el cas de Ponent, la capital del Segrià comptava amb un gran camp de concentració que es dividia entre la Seu Vella, el Seminari Vell (actual Rectorat) i la conservera Ricardo Vilalta. El camp tenia capacitat per a 5.000 presoners i va operar entre els mesos de gener del 1939 i l’agost del 1940, quan va passar a ser presó. També hi va haver un important camp de concentració a Cervera, primer en una cimentera i després a la universitat, destinat principalment a estrangers que fugien de la Segona Guerra Mundial. De la mateixa manera, Mollerussa, Tremp, la Seu d’Urgell i Bossòst van acollir instal·lacions similars. En les dos últimes, es recloïa republicans que tornaven de França i francesos que fugien dels nazis.

En declaracions a SEGRE, Hernández va explicar que els camps complien un triple objectiu: l’extermini dels càrrecs més representatius de la República, la classificació i depuració dels presos i la reeducació per a la seua inserció a la “nova Espanya”. Els presoners s’enfrontaven a la fam, als treballs forçats, als maltractaments i a les humiliacions diàries.

Testimonis parlen de l’‘hotel ciment’ de Cervera

El llibre de Carlos Hernández de Miguel consta de dos parts diferenciades: una que inclou document s oficials del procés de creació i consolidació dels camps de concentració franquistes i una altra, en la qual relata les tortures, les malalties, la fam i la mort on dóna veu a centenars de presoners. El periodista ha pogut parlar amb diversos supervivents que van estar reclosos al camp de Cervera, concretament a la fàbrica de ciment. “Tots tenien un record horrible de la pols del ciment. De fet, l’anomenaven l’hotel ciment”, va explicar ahir. Aquests testimonis li van relatar que s’empassaven la pols a tota hora i que l’únic moment del dia en què podien respirar era quan sortien al pati. Una pols, va afegir, que va provocar moltes morts.

Recintes d’extermini, treballs forçats, càstig i “reeducació” La investigació assenyala que el primer camp de concentració franquista es va obrir al cap de només 24 hores després de l’inici del cop d’Estat contra la República, el 19 de juliol del 1936. Era a la ciutat de Zelouán, a l’antic protectorat espanyol del Marroc. Immediatament després, Franco va enviar una ordre a la resta de generals revoltats per obrir camps de concentració. Un sistema marcat per la improvisació i l’arbitrarietat dels responsables, l’autor relata que els camps de concentració van ser bàsicament llocs d’extermini, càstig, submissió, “reeducació” i, sobretot, de selecció. Els oficials de l’Exèrcit republicà i els membres més destacats de les organitzacions republicanes van ser afusellats després de judicis “sumaríssims” mentre que la resta de presoners es van utilitzar com a obrers esclaus. No hi havia camps per a dones, encara que sí que hi havia dones als camps, i fins i tot es van fer recintes només per a persones homosexuals.