HOMENATGE MEMÒRIA HISTÒRICA
El Vaticà beatifica avui el màrtir d'Arbeca Marià Mullerat
El prefecte Angelo Becciu presidirà la cerimònia a la catedral de Tarragona
Un viacrucis a l’amfiteatre de Tarragona va iniciar ahir els actes de beatificació.
La catedral de Tarragona acollirà aquest matí, per primera vegada, una beatificació. Serà la del metge lleidatà Marià Mullerat, assassinat per les milícies republicanes a Arbeca a començaments de la Guerra Civil, l’any 1936, per la seua defensa de la fe, que el va portar fins i tot a formar part de la Federació de Joves Cristinos de Catalunya. Més de 1.200 persones, entre familiars de Mullerat, autoritats eclesiàstiques i alcaldes, tenen previst assistir a la cerimònia, presidida pel prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, Giovanni Angelo Becciu, des de les onze del matí. “És una satisfacció que l’Església reconegui que el meu avi va ser assassinat per la seua devoció religiosa”, va explicar ahir a aquest diari Delfí Jovellar, nét del que va arribar a convertir-se en alcalde d’Arbeca durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera, al mateix temps que es va lamentar perquè “és un sentiment entelat per la recent mort de la meua mare, que va morir la setmana passada, a la qual hauria agradat ser present a l’acte”.
Més d’una dècada portaven lluitant per aconseguir aquest reconeixement del Vaticà, que el novembre de l’any passat va admetre el martiri de Mullerat i uns altres nou religiosos asturians que van ser assassinats durant les revoltes del 1934. Els actes en record del metge lleidatà continuaran demà a les 18.00 amb una missa a l’església d’Arbeca que anirà a càrrec de l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol. Així mateix, els descendents de Mullerat ja tenien previst participar ahir en un viacrucis en el seu honor, a l’amfiteatre romà de Tarragona.
Metge i alcalde, cremat viu
Nascut a Santa Coloma de Queralt (Tarragona) el 1897, el metge Marià Mullerat es va traslladar als anys vint a Arbeca, on va formar una família al costat de Dolors Sans i va arribar a convertir-se en alcalde. La seua fascinació per la cultura va quedar reflectida amb la publicació de L’Escut, un diari local en català que va dirigir entre el 1923 i el 1926. Un mes després de l’esclat de la guerra, el 13 d’agost del 1936, Mullerat i cinc veïns més van ser capturats i portats a una zona del municipi denominada el Pla, on els van disparar i els van cremar vius.
