La supervivència en pacients amb càncer renal metastàtic augmenta del 5 al 30%

La supervivència en càncer renal metastàtic ha passat en els últims anys del cinc al 30 per cent o més, segons han ressaltat oncòlegs especialistes en el tractament d’aquest tumor. Aquesta és una de les conclusions del debat "Càncer renal. Una mirada sobre la supervivència i la qualitat de vida", que ha tingut lloc a EFE amb oncòlegs i representants dels pacients, realitzat en col·laboració amb Bristol-Myers Squibb. Han participat el doctor José Ángel Arranz, president del Grup Espanyol d’Oncologia Genitourinaria (SOGUG) i cap de secció de la Unitat de Tumors urològics i ginecològics de l’hospital Gregorio Marañón; i el doctor Enrique Grande, cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’hospital MD Anderson Cancer Center. La taula rodona l’ha completat el director general de la Federació Nacional d’Associacions per a la lluita contra les Malalties del Ronyó (ALCER), Juan Carlos Julián.

El càncer renal és un tumor amb una incidència de 6.000 casos anuals a Espanya, amb un resultat d’unes 2.000 morts. Sol aparèixer en la cinquena o sisena dècada de la vida, i de cada tres casos, dos afecten a homes. El 25 per cent dels pacients presenten un càncer de ronyó avançat en el moment del seu diagnòstic. Si el càncer renal es diagnostica en la seua primera fase, amb cirurgia es cura el 80 per cent; en la segona fase, dos de cada tres; i en la tercera la meitat, assenyalen els oncòlegs.

El doctor Arranz ressalta: "Aquest tumor es pot considerar un dels grans desconeguts, sabem poc de les seues causes exògenes per prevenir-lo; la majoria es diagnostiquen de manera casual en el context d’una exploració radiològica per un altre motiu". "El càncer de ronyó -indica el doctor Grande- cal mirar-lo amb perspectiva. Fa 10 anys, amb prou feines teníem fàrmacs que aportessin valor als pacients, i ara hi ha més de deu aprovats o en via de fer-ho, el que es tradueix en una supervivència més gran i qualitat de vida".

Juan Carlos Julián admet l’esperança que els tractaments donen als pacients, però remarca la necessitat dels afectats i la seua família d’afrontar amb suport i garanties aquesta malaltia, amb especial èmfasi en la fluïdesa en la relació medicopacient.