SALUT RECONEIXEMENT
Premi per al Santa Maria de Lleida per la lluita contra la sensibilitat química
L’hospital Santa Maria atén 86 pacients amb aquesta malaltia crònica
Foto de família de l’equip del Santa Maria contra les síndromes de sensibilització central.
El departament de Salut de la Generalitat ha acreditat l’hospital Santa Maria com a expert en el tractament de la sensibilitat química múltiple (SQM), una síndrome crònica amb uns símptomes que s’agreugen amb l’exposició a diversos agents químics.
El segell de qualitat se suma als que el centre ja tenia per tractar la fibromiàlgia i la fatiga crònica, i que va rebre després de superar uns criteris d’idoneïtat i la valoració d’un grup d’experts en la matèria. L’hospital lleidatà atén actualment un total de vuitanta-sis pacients amb SQM. Fins ara, alguns dels afectats havien de desplaçar-se a Barcelona per seguir el tractament a l’Hospital Clínic encara que, segons destaquen des del Santa Maria, “amb la nova acreditació s’evitaran aquest viatge gràcies a l’equip de professionals que atendrà els afectats”.
Concretament, el grup de treball està format per un metge internista, un reumatòleg, un psicòleg, una infermera, una treballadora social, una gestora de casos i suport per a serveis d’al·lergologia i neurologia, entre d’altres. Tots ells estan coordinats per Lluís Rosselló, cap clínic de Reumatologia del Santa Maria. La tasca de la unitat consisteix a concretar el diagnòstic dels pacients derivats de l’Atenció Primària, així com portar a terme un tractament multidisciplinari, que es basa sobretot a evitar els agents químics que reprodueixen els símptomes.
Un dels cavalls de batalla d’aquest tipus de patologies continua sent el retard de processos de incapacitat per falta de diagnòstic, malgrat que cada vegada hi ha més jurisprudència.
Més dones amb aquesta malaltia La sensibilitat química múltiple és una malaltia que s’agrupa dins de les síndromes de sensibilització central, igual que la fibromiàlgia i la fatiga crònica. Afecta sobretot dones i els símptomes van des del mal de cap fins a les nàusees i la fatiga extrema, passant per un malestar general que impossibilita les pacients a fer gairebé qualsevol cosa, tant a nivell laboral com personal. Per al diagnòstic s’utilitzen criteris que daten de l’any 1999 i el tractament es basa a evitar l’exposició a tots aquells agents que reprodueixin els símptomes.
