Una hormona més abundant en dones les protegeix del càncer de fetge

La incidència de càncer de fetge és més gran en homes que en dones, i ara un grup de científiques espanyoles ha trobat una explicació a aquesta característica: la clau és en una hormona que genera el teixit adipós, l’adiponectina. Les dones produeixen aquesta hormona en més quantitat que els homes, així com les persones primes, i aquesta té un "efecte anticancerigen al fetge", segons un nou treball, que, a més, obre la possibilitat d’aplicar dos nous tractaments contra un càncer per al qual actualment no existeixen teràpies definitòries. La investigació es publica a la revista JEM (Journal of Experimental Medicine), en un article liderat per científiques del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC).

Hi ha diferents tipus de càncers hepàtics, depenent de quin tipus de cèl·lules primàries afecti; el més abundant és el carcinoma hepatocelular, on les cèl·lules fetes malbé són els hepatòcits.

El càncer hepàtic afecta més d’un milió de persones cada any al món; a Espanya, segons l’informe "Les xifres del càncer a Espanya 2017" de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica, la incidència estimada va ser de 5.862 casos (4.252 homes i 1.610 dones).

Les xifres es mantenen estables des del 1993, sent el setè càncer en incidència en homes i el dissetè en dones. Una de les causes principals d’aquest càncer és el dany al fetge, que ve donat o bé per l’hepatitis C o bé per l’hepatitis B i també per l’obesitat, a més de la cirrosi; els homes obesos tenen fins quatre vegades més probabilitats de patir un tumor hepàtic.

Estudis anteriors ja havien determinat que les dones i les persones primes produeixen en més quantitat l’hormona adiponectina i, ara, l’equip del CNIC, encapçalat per la científica Guadalupe Sabio, ha constatat que és justament aquesta hormona la que protegeix al fetge del desenvolupament del càncer hepàtic. "Els nivells en sang de l’adiponectina disminueixen en pacients amb obesitat i en els homes després de la pubertat, mentre que en les dones els nivells, en general, es mantenen gairebé constants durant tota la vida", resumeix Sabio, que recorda que és en les persones obeses i en els homes on el càncer de fetge és més freqüent.

Per comprovar l’efecte directe d’aquesta hormona, l’equip, en el qual també es troben, entre d’altres, les científiques Elisa Manieri i Leticia Herrera-Melle, van utilitzar ratolins femelles que no produïen adiponectina i van comprovar que el creixement del càncer era igual al dels mascles. Herrera-Melle assenyala en una nota del CNIC que per entendre millor el mecanisme pel qual el greix controla el creixement dels tumors al fetge, es van centrar a estudiar l’efecte de la testosterona sobre el teixit adipós: gràcies a aquests estudis "demostrem que la testosterona és la causant que el greix alliberi menys adiponectina a la sang".

En l’actualitat no existeix tractament efectiu i els pacients són tractats amb quimioteràpia, la qual cosa augmenta la supervivència en uns tres mesos, i, si són diagnosticats a temps, es realitza un trasplantament hepàtic. El problema amb aquesta última opció és que, en general, el càncer de fetge dóna la cara quan ja està molt avançat; el fetge té una capacitat de regeneració i una capacitat funcional molt alta però quan "te n’adones que tens un problema hepàtic molta part de l’òrgan ja està feta malbé", declara Sabio.

Aquest treball proposa dos possibles vies a investigar per a futurs tractaments: una de basada en la pròpia adiponectina, perquè s’augmentin els seus nivells, i una altra mitjançant la metformina, un fàrmac contra la diabetis que se sap que activa al fetge la mateixa proteïna anticancerígena -l’AMPK- que l’hormona d’aquest estudi.

El següent pas de l’equip de Sabio serà treballar amb cèl·lules humanes i veure com modular-les, a més de fer un estudi epidemiològic que relacioni quantitat d’adiponectina i propensió d’aquest tipus de càncer.