«La llei s'hauria d'endurir per castigar el mal tracte»

Estela Torres és advocada de la Plataforma Animalista de les Terres de Lleida

Com valora la legislació actualment respecte als drets dels animals?

Hem avançat alguna cosa, però no prou. El 2015, es va fer una reforma del Codi Penal que incloïa supòsits en el maltractament animal, com l’explotació sexual, i enduria les penes. Però el màxim permès és de divuit mesos de presó, per la qual cosa, una persona condemnada a aquesta pena al ser inferior de dos anys i no tenir antecedents, queda suspesa. Segons la meua opinió, no ha aconseguit establir un efecte dissuasiu.

Hi ha reticència a l’hora de condemnar per maltractament animal?

Crec que sí, la justícia no s’hi atreveix gaires vegades, tot i que hi ha alguns jutges que sí que ho estan fent. Tanmateix, hi ha casos de maltractament clamorós que acaben impunes, com el de Torà. El sentiment animalista està augmentant a la societat, per la qual cosa la llei hauria de ser més dura per castigar el maltractament animal.

Vostè representa el col·legi d’advocats de Lleida a la comissió sobre protecció d’animals del Consell de l’Advocacia Catalana i també és l’advocada d’una protectora lleidatana.

Sí, de fet l’altre dia vam tenir una reunió sobre la qüestió amb l’administració i els vam explicar el que vivim a peu de carrer les protectores.

És efectiva la legislació catalana en protecció animal?

Catalunya va aprovar una llei que volia ser pionera en aquest sentit, però que no es pot dur a la pràctica per falta de recursos. La recollida d’animals és competència dels ajuntaments i hi ha qui no la compleix. A l’hora de sancionar, als municipis de més de 5.000 habitants la competència és dels alcaldes i en moltes ocasions no sancionen. Per portar a terme la legislació catalana cal recursos, que falten en municipis petits. Però també vull destacar que hi ha ajuntaments que ho estan fent bé i que hi dediquen cada vegada més esforços.

Qui denuncia el maltractament animal i quin tipus de casos són?

Normalment són particulars i protectores que veuen animals, sobretot gossos i gats, en males condicions, molts són casos molt greus. També es denuncia la cria descontrolada i la manca d’assistència sanitària. Les protectores intentem contactar amb l’amo per conscienciar-lo d’una tinença responsable i si no compleix la llei, el denunciem.

Quines mesures urgents es necessiten contra el mal tracte?

No podem acabar amb el maltractament si els animals no estan identificats. S’han de destinar recursos per obligar la població a posar xip a les mascotes, sobretot per lluitar contra l’abandó. Així mateix, falta formació per part dels cossos de seguretat sobre control d’animals i l’administració ha d’entendre que són la seua responsabilitat i no deixar-los en mans de les protectores, que són voluntaris.

Absolt de matar a trets un gos abandonat a Torà Durant els últims anys s’han dictat sentències de tot tipus pel que fa a maltractament animal. L’Audiència de Lleida va condemnar un jubilat de les Borges Blanques a quatre mesos de presó per disparar amb una escopeta de perdigons al gat del seu veí, fet que va ser qualificat com de maltractament animal. En canvi, va absoldre un regidor de Torà que va matar a trets un gos abandonat al considerar que volia evitar que l’animal ataqués una ciutadana. A començaments d’aquest any, el Jutjat Penal 2 de Lleida va condemnar una veïna de Lleida a no poder tenir animals de companyia durant sis mesos per haver abandonat tres gossos i un gat de la seua propietat a l’interior d’un habitatge. La Guàrdia Urbana va rescatar els animals en pèssimes condicions. A banda de la inhabilitació per a la tinença, se li va imposar una multa de 400 euros.

Gossos perillosos i gats, “carn de canó” del maltractament animal Les protectores i entitats animalistes denuncien que els gossos de races potencialment perilloses i els gats són “carn de canó” del maltractament animal. En el primer cas, les protectores lleidatanes estan constatant un augment dels abandons d’aquest tipus de gossos, que requereixen una llicència especial per a la seua tinença. Molts arriben en pèssimes condicions i els animalistes exigeixen endurir els requisits per poder tenir-los, fins i tot que només es destinin a persones amb formació especial. L’abandó és el principal tipus de maltractament animal i es calcula que a Lleida hi ha més de 2.500 gossos i gats abandonats. També són nombrosos els felins rescatats del carrer amb signes de maltractament. En aquest sentit, l’entitat Progat de Lleida ha fet una crida urgent a les xarxes socials davant de la falta de voluntaris per col·laborar en el refugi.