Lleida registra en 4 anys més de 200 denúncies per maltractament animal

Hi ha experts que assenyalen que la manera en què tractem els animals reflecteix una part important de la nostra personalitat. Fins i tot de la nostra conducta futura. Durant els últims quatre anys, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil han registrat més de dos-centes denúncies per maltractament animal, sobretot a gossos i gats, a les comarques de Ponent. Una xifra elevada que descendeix a l’hora d’arribar als tribunals, ja que només una de cada tres infraccions pot considerar-se un delicte i acabar davant d’un jutge. Malgrat l’enduriment del Codi Penal, que ja no considera només una falta atemptar contra la vida d’un animal, els experts assenyalen que continua sent insuficient per evitar nous casos. Tanmateix, la sensació generalitzada és que la societat estima els seus animals. I que, per tant, els cuida. Al costat contrari, hi ha aquells casos en els quals l’animal ha estat apallissat, abandonat i fins i tot tirotejat. Segons indiquen les dades proporcionades pels Mossos i el Seprona, de la Guàrdia Civil, en els últims cinc anys s’han comptabilitzat un total de 204 denúncies per maltractament animal. D’aquestes, només el 33% van ser per la via penal al tractar-se de conductes que atemptaven contra la integritat i la seguretat de l’animal. En el cas de la policia catalana, el responsable de la Unitat de Medi Ambient de Ponent, Antoni Guiu, assenyala que durant aquest període de temps s’han comptabilitzat fins a catorze denúncies per trets a gossos i gats, els mateixos casos que han denunciat per la via penal per desatenció greu, com és la falta d’alimentació o aigua, tancar durant tot el dia a l’animal o no oferir-li l’atenció veterinària necessària. Una dotzena de denúncies penals van ser per agressions físiques o mutilacions i una desena, per enverinaments. Només tres casos es van poder portar al jutjat per abandó, el tipus de maltractament més estès però que difícilment pot denunciar-se al tractar-se d’animals no identificats per la falta de xip, malgrat que és obligatori. Sobre aquesta qüestió, Guiu assenyala que les denúncies han experimentat una tendència a l’alça a l’haver-hi més conscienciació per part de la societat per denunciar-ho. Segons la seua opinió, l’enduriment de la llei era necessari per potenciar l’efecte dissuasiu i fomentar la tinença responsable dels animals. “Abans de tenir un animal hem de preguntar-nos si tenim el temps i els recursos suficients per atendre’l”, assegura. La Unitat de Medi Ambient dels Mossos també du a terme una tasca de prevenció comunicant les denúncies que els arriben als ajuntaments i a la conselleria de Territori i Sostenibilitat perquè facin un seguiment, i amb xarrades als col·legis.

En el cas de la Guàrdia Civil, les denúncies penals representen el 18% de les infraccions detectades per maltractament animal. Un percentatge que consideren baix si es té en compte que cada vegada hi ha més animals de companyia. Els agents del Seprona Alberto Colinas i Juan Novales expliquen que entre el 2015 i el 2018, el Seprona ha instruït 86 infraccions administratives per maltractament animal a la província de Lleida, de les quals 58 corresponen a animals de companyia. Un període en què només deu denúncies han acabat al jutjat. En cinc anys, el Seprona ha detectat 410 infraccions relatives a la sanitat animal (animals de producció i equins) i 312 més relatives a la protecció dels animals. Per combatre l’abandó, la unitat ha incorporat l’anàlisi de l’ADN per acarar les mostres de gossos trobats amb els seus possibles pares.