Un nou perill radioactiu: El desglaç de les glaceres

El desglaç a les glaceres a causa de l’escalfament global amenaça amb un altre imprevist efecte negatiu: l’alliberament de partícules radioactives potencialment perilloses procedents de proves i accidents atòmics que van quedar atrapades en aquestes masses de neu. Aquesta és la principal conclusió d’una pionera investigació internacional que es va presentar aquest dimecres a Viena durant la reunió anual de la Unió Europea de Geociències, que es fa aquesta setmana.

Caroline Clason, de la Universitat de Plymouth (Regne Unit), va exposar els primers resultats de les proves realitzades a 17 glaceres de diferents llocs com les regions àrtiques de Suècia, Noruega i Grenlàndia, així com a l’Antàrtida, els Alps, el Caucas i el Canadà. A totes les glaceres estudiades es va trobar una concentració de partícules nuclears molt més gran a l’habitual -en algunes ocasions fins deu vegades més alta-, pel que les masses de gel semblen ser molt eficients en capturar i emmagatzemar radionucleids. Aquesta contaminació procedeix de proves nuclears i accidents atòmics com el de 1986 a la central de Txernòbil (llavors Unió Soviètica, avui Ucraïna) o el més recent de Fukushima (Japó) el 2011, així com d’antics assajos atòmics de fa dècades. Aquestes partícules presents en l’atmosfera -com els isòtops de plom pb 210, cesi i americi- cauen en forma de neu i queden atrapades dins del gel.

Aquest procés de congelació contrasta amb el de la pluja, que arrossega aquestes partícules fins el terra, on són absorbides per la terra i les plantes, amb la qual cosa es dilueix el seu potencial perill. "La concentració d’aquestes partícules no suposa un perill en el contacte físic, però sí en cas de ser ingerides. El perill és que amb el desglaç pugui passar a formar part de la cadena alimentària", va explicar Clason.

La científica va destacar que es tracta d’un problema ambiental que augmentarà a mesura que retrocedeixin les glaceres per l’escalfament del planeta i s’alliberin aquests contaminants potencialment nocius per a la vida silvestre i els éssers humans. "En alguns casos es tracta dels nivells més alts que es veuen en el medi ambient fora de les zones d’exclusió nuclear", va assenyalar aquesta experta britànica en glaceres. "No sabem encara amb precisió com de nociu és això. Sabem que és allà i que és un fenomen global, no un fet de regions properes a Txernòbil, per exemple", va afegir.

Va exposar que potser en el futur una manera de reduir possibles riscos pugui ser evitar les zones amb més contaminació, encara que va subratllar que s’ha d’aprofundir en entendre millor la naturalesa d’aquest perill potencial. Segons Clason, els investigadors han detectat sobretot partícules procedents de l’accident de Txernòbil, ja que el de Fukushima, el 2011, encara és massa recent.

El sinistre de Txernòbil, el 1986, és el pitjor desastre nuclear civil de la història i va llançar a l’atmosfera enormes núvols radioactius que van produir pluges àcides en àmplies zones del nord d’Europa. La investigació va demostrar que la presència d’aquestes partícules no es limita a llocs propers a llocs on hi va haver un accident nuclear, ja que s’han trobat partícules que es creuen procedents de Txernòbil en llocs molt allunyats, com l’Antàrtida. La investigadora va recordar que l’efecte de la pluja àcida encara s’observa en països com Suècia, on en alguns punts la carn de senglar continua contenint deu vegades més cesi radioactiu (provinent de Txernòbil) del limit permès per al consum.

De les substàncies radioactives trobades, la més perillosa és l’americi perquè té una vida molt llarga, de més de 400 anys, i pot introduir-se amb més facilitat en la cadena alimentària. "És necessari que abordem aquest problema, és un procés mediambiental que hem d’entendre", va concloure la investigadora.