Només dos de cada deu casos d'assetjament escolar s'investiguen als centres

L’assetjament escolar afecta el 15 per cent dels estudiants a Espanya i només dos de cada deu casos s’arriben a investigar als centres, segons alerten experts de l’àmbit de la infantesa, que coincideixen que la lluita contra aquest monstre de mil caps s’ha de dirigir des de dins dels col·legis. Gairebé mil fets greus -954- es van denunciar el 2018 davant de les Forces de Seguretat de l’Estat, segons dades del Ministeri de l’Interior facilitades a Efe, una mica menys que l’any anterior -quan es van registrar 1.054 denúncies de delictes d’assetjament escolar-. Més de la meitat dels fets (el 55,3%) van ser lesions, seguit d’amenaces (18,7 %) i tracte degradant (6,2%).

No hi ha gairebé diferències per sexes a l’hora de patir l’assetjament a les aules. Dels fets denunciats, el 49,1 % les víctimes van ser noies i el 50,9 per cent, petits. "Cal formar els professionals que treballen amb els nens perquè puguin identificar la violència i quan ja ocorre, posar en marxa protocols obligatoris en tots els centres i mesures de caràcter educatiu i terapèutic que acompanyin tant a les víctimes com als agressors, entenent que són nens que han d’adonar-se de la conseqüència dels seus actes", planteja Álvaro Ferrer, de Save the Children.

El telèfon que va posar en marxa el Ministeri d’Educació per atendre aquestes situacions ha detectat 5.557 possibles casos en un any, dels que la majoria -set de cada deu- portaven produint-se mesos o anys i més de meitat de les víctimes el patia pràcticament diàriament. Els pares van ser els que van alertar d’aquests casos (el 79%), ja que només el 3,8 % dels menors agredits es van atrevir a visibilitzar-los. "Cal actuar dins dels centres educatius i treballar amb el grup entenent que l’assetjament i el ciberassetjament no és només un problema de les víctimes i dels agressors, i preparar a tota la classe perquè no es toleri la violència", reclama l’expert d’aquesta organització de defensa de la infantesa, coincidint amb el Día contra l’Assetjament Escolar.

Crear entorns protectors a les aules perquè davant del més lleu indici "tothom actuï i no es toleri cap tipus de violència", insisteix, i per a això són decisius els protocols "que garanteixin la confidencialitat i evitin que es revictimitzi els menors".

La batalla preventiva ha de començar en l’etapa infantil, "ensenyant com relacionar-se amb altres nens i a gestionar les seues emocions".

Dels casos alertats al telèfon d’Educació -900 018 018 -gratuït, confidencial i operatiu les 24 hores- gairebé la meitat dels nens tenien entre 10 i 13 anys. "És decisiu detectar l’assetjament en les primeres etapes, perquè després s’intensifica i s’agreuja la freqüència", argumenta la directora del Telèfon Anar, Diana Díaz, qui lamenta que quan s’acudeix a aquest servei, la majoria de les situacions "estan molt cronificades i agreujades". I en aquest nivell de l’assetjament, incideix en la necessitat que els col·legis "col·laborin sense reserva" amb les institucions i organismes implicats, com la inspecció educativa, la fiscalia de menors, les Forces de Seguretat de l’Estat i els serveis socials i de salut. "El primer pas ha de fer-se des del centre escolar, la família o el menor", assenyala Díaz. "Ha d’intervenir el tutor i fer passos per resoldre'l, si no la direcció, però si no es veu cap canvi en el centre escolar, ha d’intervenir un organisme intern que és inspecció educativa", afegeix l’experta, que creu important que coneguin aquestes situacions els representants dels pares (AMPES).

Aldeas Infantiles SOS, que desenvolupa programes als col·legis, com "Abraça els teus valors" a Infantil i Primària i "Para’t a pensar" a Secundaria, destaca també "el paper dels mateixos nens com a agents del canvi" davant la violència als centres educatius. "Per això aportem als nens recursos perquè descartin la violència a les seues accions, sàpiguen defensar-se i ajudar-ne d’altres, i acudeixin, en cas de necessitat, a un adult que els recolzi", indica el seu president, Pedro Puig.

No hi ha consens sobre l’abast de l’assetjament escolar, per la invisibilitat de la majoria dels casos, però segons l’últim informe de la UNESCO, un 15,4% dels estudiants a Espanya ha viscut alguna forma d’assetjament escolar.

L’Associació Espanyola per a la Prevenció de l’Assetjament Escolar (AEPAE) denuncia que vuit de cada deu casos no s’investiguen i tan sols en el 20% es fa davant de la insistència de les famílies. "Les dades de les investigacions dels col·legis no reflecteixen les xifres reals, ja que moltes vegades no surten a la llum per confidencialitat, i es coneixen els més greus que arriben a inspecció educativa", opina Enrique Pérez-Carrillo, president d’AEPAE.

De forma unànime, les organitzacions que treballen en defensa dels drets dels nens defensen que l’arma més eficaç per acabar amb "aquest monstre" és la llei integral de protecció dels menors, ja en tràmit, però que ha quedat en suspens per la convocatòria de les eleccions.