Un pregó amb molt ritme

Un saló de plens de la Paeria ple de gom a gom va acollir ahir l’inici oficial de la festa major de Lleida. Com ja és tradició, l’acte va començar amb la imposició de les bandes a les deu pubilles. Una vegada les joves van presidir el saló, va començar l’entrega de plaques i medalles a vint-i-set personalitats i empreses lleidatanes per la seua dedicació a la ciutat. Posteriorment, l’alcalde, Fèlix Larrosa, va fer una crida a tota la ciutadania a gaudir de les festes de manera cívica i generosa.

Llavors, un piano va aparèixer al mig del saló de plens, una cosa insòlita fins a la data. El pregoner d’aquest any, el compositor Antoni Tolmos, es va disposar a començar el discurs. Primer unes paraules. Va recordar la seua infantesa al barri de la Mariola i com es va enamorar dels acords que feien sonar els veïns amb la guitarra. Les mateixes notes que va fer sonar en aquell moment ell al piano. Posteriorment, el músic va fer un repàs per algunes cançons dedicades a la ciutat com la de Carrer Cavallers, de Carles Juste Lo Beethoven, o Lleida de Lluís Payà. Però va ser quan va tocar les notes de la cançó del seu “amic de l’ànima”, David Esterri, Sóc de l’Oest, quan els assistents van aplaudir efusivament.

El músic va explicar com cada lleidatà viu les festes majors segons la seua edat

Tot seguit, el músic va explicar com cada lleidatà viu la festa major segons la seua edat. Primer els nens, “amb la seua capacitat sobrenatural per veure Lo Marraco a distància”; després els adolescents, “que gaudeixen del primer amor agafant-se de la mà per tots els Camps Elisis”; o els pares, “que aprofiten que els fills estan de revetlla per menjar-se un entrepà”. Finalment, les àvies, “audaces lectores del programa festiu mentre prenen un cafè amb les amigues”. “Cadascú viu la seua festa major, que tots la gaudeixin al màxim”, va sentenciar.