RELIGIÓ INSTAL·LACIONS
Dos monges utilitzen les xarxes socials per salvar l'església
Demanen ajuda per reformar Santa Maria de Refet, a Seró, on viuen, i necessiten 15.000 euros || Canviar el cablatge, prioritat
Sor Maria Trinitat i Pilar són dos monges de clausura que viuen des de fa poc més de tres anys completament soles al monestir de Santa Maria de Refet a Seró, al municipi d’Artesa de Segre. A les mateixes instal·lacions hi ha un hostal amb cinc habitacions que regenten i un santuari on cada diumenge el rector d’Artesa de Segre, que es desplaça fins allà expressament, oficia una missa a la qual assisteixen al voltant d’una vintena de persones. Tanmateix la celebració d’aquesta eucaristia corre perill pel mal estat en el qual es troba l’església. És per això que aquestes dos religioses han fet una crida a través de les xarxes socials i de la seua pàgina web (www.jeronimesurgell.cat) per aconseguir fons amb què restaurar el temple, edificat al segle XII i restaurat al XVIII.
Segons va explicar Sor Maria Trinitat, la instal·lació elèctrica s’hauria de canviar per complet ja que data d’abans de la dècada dels 70 i “no pot endollar-s’hi res perquè s’escalfen els cables”. A més, la monja afirma que les estufes de propà que tenen estan molt deteriorades i ja no poden utilitzar-se més. “Hem de suprimir-les totes i instal·lar bombes de calor”, va afegir. Finalment també han de repintar tot el santuari per culpa de les humitats, però quan van rascar les parets, es van trobar pintures antigues, que la Generalitat ha de valorar per saber si es pot continuar reformant la paret, o al contrari han de restaurar-se. “Quan vam topar amb la troballa vam avisar directament la Generalitat però encara no ha vingut ningú”, assegura Sor Maria Trinitat.
El temple té humitats i cal posar-hi bombes de calor i eliminar les estufes
Actualment no saben quants diners els costaria abordar totes aquestes reformes, però calculen que no pas menys de 15.000 euros. “Hem demanat ajuda al bisbat de l’Urgell, però són tantes les esglésies que han d’atendre que encara no ens han dit res.” Demanen ajuda a través de les seues xarxes socials perquè ho consideren “la millor manera d’arribar a més gent”. De moment no han recaptat res però, afirmen, no perden l’esperança.