Espanya, a la cua d'Europa en cures pal·liatives

L’estancament i, fins i tot, el retrocés en les cures pal·liatives a Espanya registrat en els últims vuit anys situen el país a la cua d’Europa, i amb 0.6 serveis especialitzats per cada 100.000 habitants està molt allunyat de les recomanacions internacionals (dos per cada 100.000 habitants). Així es recull a l’"Atles de cures pal·liatives a Europa el 2019", coordinat per la Universitat de Navarra i presentat aquest dilluns en roda de premsa, que col·loca Espanya al lloc 31 dels 51 països europeus analitzats quant a serveis per habitant, al mateix nivell que Geòrgia, Romania, Letònia o la República Txeca.

Si es té en compte el nombre de serveis especialitzats, Espanya està en setena posició, amb 260 dels 6.388 comptabilitzats a Europa. D’ells, el 47 % es concentra a quatre països: Alemanya, Regne Unit, França i Itàlia. "Ens hem estancat en els últims vuit anys mentre els països del nostre entorn han anat progressant i en algunes comunitats fins i tot hi ha menys serveis que abans", ha advertit el doctor Carlos Centeno, investigador principal del programa Atlantes de l’Institut Cultura i Societat i coordinador de l’"Atles".

La causa, segons aquest expert que fa 20 anys que treballa en cures pal·liatives, està en l’organització sanitària, "en l’atomització" del Sistema Nacional de Salut i en els gestors sanitaris, que "no estan prioritzant" aquests serveis.

"És un tema de voluntat política perquè hi ha mesures molt senzilles de prendre que costarien pocs diners", ha recalcat.

Cada any moren a Espanya al voltant de 80.000 persones sense accedir a cures pal·liatives, una prestació que necessitarà el 50 % de la població al final de la seua vida. L’objectiu és "alleujar el sofriment. La mort és allà, el que posen les cures pal·liatives és la plenitud, la pau", ha subratllat el doctor Centeno, també director de medicina pal·liativa de la Clínica Universitat de Navarra.

Com a novetat en aquesta tercera edició s’han analitzat les cures pal·liatives pediàtriques: 38 països compten amb programes i Espanya es troba entre ells en disposar de deu, vuit de domiciliaris i dos d’hospitalaris.

Cada any moren a Espanya uns 2.500 nens, el 60% per mort previsible, que són als que han d’anar dirigits aquests serveis. Tanmateix, el 85 % no els reben, ha assegurat el doctor Ricardo Martino, coordinador de la Unitat de Cures Pal·liatives Pediàtriques de l'Hospital Infantil Niño Jesús de Madrid. La "bona notícia" és que en aquests moments existeix "una onada esperançadora" de professionals joves que s’estan formant per ajudar als nens i les seues famílies i estan "removent les consciències" dels gestors i els polítics, ha assegurat aquest expert. Per a aquest especialista, el problema més gran és acceptar que hi ha nens que es moren. "Nosaltres ens ocupem que la gent visqui plenament; també els nens, oferint-los el que necessiten per estar bé".

Segons l’"Atles", del total de serveis d’adults a Espanya, el 38 % (100) són equips d’atenció domiciliària, el 34 % (88) de suport hospitalari, el 24 % (63) unitats hospitalàries, el 3 % (8) equips mixtos i el 1 % d’atenció en residències. El 63 % dels països analitzats tenen alguna llei o decret que regula les cures pal·liatives. Espanya té una estratègia nacional des de fa 11 anys, que es va avaluar fa 8 anys i des d’aleshores no s’ha renovat.

L’estudi posa també de relleu que Espanya és l’únic país d’Europa occidental que no té reconeguda oficialment l’especialitat de Cures Pal·liatives, encara que el 53 % de les facultats de Medicina i el 61 % de les d’Infermeria forma els seus alumnes en aquesta disciplina. A més, constata que els països amb alts nivells d’ingressos consumin 10 vegades més medicines per alleujar el dolor (159 mil·ligrams per càpita davant els 11 de països més pobres. A Espanya és de 241 mg.

El doctor Centeno ha reconegut que alleujar el dolor amb els medicaments disponibles és "fins cert punt senzill", el "més difícil" és combatre el deteriorament físic, el cansament, la càrrega emocional, tots els símptomes que provoquen malestar i el component existencial, tant dels pacients com dels seus familiars.