Així són els nous bitllets de 100 i 200 euros

Més pràctics, més acolorits i sobretot més difícils de falsificar, així són els nous bitllets de 100 i 200 euros que entren en circulació aquest dimarts i que conclouen la sèrie Europa, la segona impressió de bitllets d’euros que va començar el 2013 amb els de cinc euros. "Aquests nous bitllets de 100 i 200 euros es diferencien en tres aspectes amb els anteriors: són més pràctics, més acolorits i més segurs", explica la responsable de la Secció d’Antifalsificació del Banc Central Europeu (BCE), Paloma Varela, a Roma.

Els bitllets de 100 euros s’han imprès a Espanya, França, Alemanya, Àustria i Itàlia, i el de 200 euros a Àustria, França i Itàlia. En aquest últim país s’han fabricat a Roma, en la impremta ubicada a l’interior del seu banc central.

El BCE i el Banc d’Itàlia han organitzat per primera vegada en la història de l’euro un recorregut informatiu amb un grup reduït de mitjans, entre ells l'agència EFE, per l’interior d’una impremta dedicada a produir aquests bitllets. En aquesta impremta romana, més de 200 empleats han treballat durant mesos, primer en dos torns de set hores i en les últimes setmanes en un d’únic de nou hores.

En aquest temps, han imprès milions i milions d’euros que han custodiat amb la màxima seguretat en una gran caixa forta, que anomenen "La Sagristia", i després els han traslladat en camions als diferents bancs centrals dels països de l’Eurozona, perquè entrin en circulació aquest dimarts. La impremta del Banc d’Itàlia està envoltada de nombroses càmeres de seguretat, tant a l’exterior com a l’interior, i s’accedeix al recinte després de passar diversos controls policials i sense cap dispositiu mòbil. L’espai està dividit en tres grans àrees, una primera en la qual grans plecs reben la impressió de color, una segona en la qual s’afegeixen els elements de seguretat com la numeració o el relleu, i una d’última, totalment automatitzada, en la qual els plecs es tallen, s’agrupen en feixos, s’emboliquen en plàstic i s’embalen en caixes. En tots els processos, diverses persones comproven constantment que els bitllets siguin iguals i si tenen algun defecte es destrueixen automàticament.

Els nous bitllets de 100 i 200 euros són els últims de la sèrie Europa, doncs el de 500 euros es va deixar de produir l’any 2016, i conviuran amb els antics, que continuaran sent de curs legal. Aquests nous bitllets, que canvien per primera vegada el seu disseny, són més pràctics perquè, tal com subratlla Varela, s’ha reduït "la mida perquè tinguin el mateix alt que els de 50 euros, de manera que és més fàcil utilitzar-los, treure’ls i posar-los als moneders". No obstant això, la seua longitud no s’ha modificat, és superior com més gran és el valor del bitllet, una manera d’ajudar les persones amb discapacitat visual. Són a més més acolorits, perquè inclouen una gran gamma de tons intermedis, entre el verd i el groc, que els fan més atractius al públic.

En tercer lloc, incorporen elements de seguretat nous i innovadors: un holograma amb satèl·lit i un número maragda millorat, amb els que el BCE i els bancs centrals "han provat de posar el llistó més alt per als falsificadors". L’autenticitat dels bitllets és fàcil de comprovar amb el mètode "toqui, miri, giri", indica Varela, ja que "si es toca el bitllet pels dos extrems es nota una impressió en relleu". "Si mirem el bitllet a contraclaror podrem veure que la princesa Europa apareix a dos zones del bitllet, en la part esquerra, a la marca d’aigua, i en la part dreta, a la banda metàl·lica, en una finestra que hi ha," afegeix.

Finalment, els bitllets presenten dos novetats que no tenen els anteriors de la mateixa sèrie: el número maragda passa a ser blau fosc quan es gira el bitllet i hi ha un holograma amb satèl·lit, que mostra petits símbols euro que es mouen al voltant del número que indica el valor del bitllet i que s’aprecien amb més claredat sota una llum directa.

S’han tardat sis anys a preparar i posar en circulació la sèrie Europa per complet, encara que prèviament "el BCE i els bancs centrals van treballar durant diversos anys per establir el disseny, les característiques de seguretat que inclourien i preparar els bitllets per a la producció massiva".