SEGRE

ESNOTICIA

D'una caragolada a la vora del Segre a un poble de 13.500 veïns

Xavier Pérez, expresident de la Fecoll, narra l’evolució de la festa “només” durant els últims 39 anys || Assegura que “l’Aplec del Caragol és una forma de vida”

L’expresident de la Fecoll, ahir a la quarantena edició de l’Aplec.

L’expresident de la Fecoll, ahir a la quarantena edició de l’Aplec.MARIONA KISKERI

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Va nàixer fa quaranta anys com una festa improvisada entre amics al marge esquerre del riu, amb caixes de fruita per asseure’s i caragols, molts caragols. Així ho recorda Xavier Pérez, el que va ser president de la Federació de Colles de l’Aplec del Caragol (Fecoll) durant més de vint anys i que només ha participat en aquesta festa durant trenta-nou anys, des de la segona edició del 1981. “Els primers anys hi havia molta gent que pensava «què fan aquests bojos menjant caragols al costat del riu?”, explica Pérez amb certa nostàlgia, alhora que assegura que “ni tan sols nosaltres ens imaginàvem que aquells tiberis es convertirien en el que és ara l’Aplec, pràcticament un poble ambulant de 13.500 habitants i un dels principals motors econòmics de la ciutat”.

En tan sols un any, l’Aplec del Caragol va passar de tres-cents a més de 2.000 participants encara que, segons explica Pérez, “la festa conservava l’esperit familiar i ens repartíem les tasques −un s’encarregava del gel, un altre de l’oli... i si en el moment del dinar faltava alguna cosa sempre l’hi podies demanar als de la taula del costat−”. No va ser fins al 1985, quan es va constituir la Fecoll “perquè ens vam adonar que la festa podia arribar molt lluny”.

En tan sols un any, va passar de ser un tiberi amb 300 amics a una festa amb 2.300 participants

Malgrat que recorda les edicions a la vora del riu com “una escena romàntica però en la qual ens empassàvem molta pols”, explica que “la festa és una mostra de l’evolució que ha viscut la societat aquestes últimes quatre dècades i ara mateix seria impossible reunir més de 13.000 penyistes a la canalització del riu”.

És tal la importància d’aquestes jornades que “no puc imaginar un any sense l’Aplec”. I és que, “hi ha molts amics que només es veuen una vegada a l’any durant aquests tres dies de festa perquè estan enamorats de l’Aplec, de l’ambient que s’hi respira”.

A banda de causar un impacte econòmic a la ciutat de més de set milions d’euros, “l’Aplec s’ha convertit en una de les festes gastronòmiques a nivell nacional i internacional, per la qual cosa hem aconseguit posar Lleida i els seus caragols al mapa”. “L’Aplec és una forma de vida”, reivindica el president d’honor d’aquesta festa.

tracking