SEGRE

La temperatura mitjana d'estiu a Catalunya ha augmentat 2,5 ºC des del 1950

Gràfic d'anomalia de temperatura anual.

La temperatura mitjana d'estiu a Catalunya ha augmentat 2,5 ºC des del 1950

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha publicat la dotzena edició del Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC 2018), que avalua l’evolució recent del clima de Catalunya a partir de l’anàlisi de diferents indicadors de canvi i variabilitat climàtics. Segons l'informe, el 2018 va ser un any càlid al territori català, amb una anomalia (diferència respecte al període de referència 1981-2010) de +0,8 °C, essent el setè més càlid des de 1950. Es manté el clar predomini d’anys càlids (anomalies positives) durant els tres darrers decennis, i els 10 anys més càlids des de 1950 estan dins dels darrers 25 anys.

Pel que fa a la precipitació, 2018 es pot qualificar d’any plujós, ja que a Catalunya s’ha acumulat un 49% més de precipitació que el valor mitjà del període 1981-2010, convertint-se en el segon any més plujós des de 1950 (només per darrera de 1971). La tardor de 2018 va ser especialment plujosa, amb un valor que va ser gairebé el 80% superior a la mitjana climàtica de referència.

Evolució des de mitjans del segle XX

A Catalunya en conjunt, i per al període estudiat (1950-2018), es pot afirmar que la temperatura mitjana anual ha augmentat clarament a un ritme de +0,25 °C/decenni, valor que significa un augment igual a 1,6 °C en els darrers 69 anys. És més marcat el ritme d’augment de la temperatura màxima (+0,31 °C/decenni) que el de la temperatura mínima (+0,19 °C/decenni), i tots aquests valors són estadísticament significatius, de manera que són resultats força robustos i fiables des del punt de vista estadístic.

A més, totes les estacions de l’any presenten també una tendència estadísticament significativa a l’augment de la temperatura, més elevat a l’estiu (+0,37 °C/decenni) i menys a l’hivern (+0,19 °C/decenni). El comportament de la precipitació no és tan clar, i el seu valor mitjà anual mostra una tendència a la disminució (-1,4 %/decenni), però és un valor sense significació estadística (per a un nivell de confiança del 95%, que és el criteri considerat a tot el BAIC). L’única estació de l’any amb una tendència estadísticament significativa és l’estiu, amb una disminució de la precipitació de -5,7 % per decenni.

tracking