MEMÒRIA HISTÒRICA GUERRA CIVIL I FRANQUISME
140 lleidatans donen mostres genètiques per localitzar familiars morts durant la Guerra Civil i la dictadura
Un total de 140 lleidatans han donat mostres genètiques per localitzar familiars morts durant la Guerra Civil i la dictadura || Onze fosses exhumades a Lleida en els últims dos anys
Vista dels treballs d’exhumació a la fossa localitzada al cementiri d’Alguaire.
Més de vuitanta anys després del final de la Guerra Civil, els esforços per trobar i dignificar els desapareguts i morts arran de la contesa continuen. I una part important per aconseguir aquest objectiu parteix de les famílies. En l’actualitat, un total de 316 lleidatans formen part del Cens de Persones Desaparegudes durant la Guerra Civil i el Franquisme de la Generalitat, segons les dades facilitades a aquest diari per la conselleria de Justícia. D’aquestes persones inscrites en el cens, 140 familiars han aportat mostres de l’ADN al Programa d’Identificació Genètica per poder identificar les restes en el cas de trobar-ne en alguna de les fosses que el Govern ja ha obert o obrirà en els propers mesos.
L’última fossa localitzada a Ponent és al cementiri d’Alguaire, on els arqueòlegs han trobat les restes de cinc persones que van morir durant la Guerra Civil.
En una visita als treballs d’exhumació, la consellera de Justícia, Ester Capella, va fer una crida a les famílies perquè donessin mostres de l’ADN i va admetre que “es fa tard i no tenim gaire temps”.
El Programa d’Identificació Genètica compta amb una base de dades amb els perfils familiars de les víctimes i de les restes humanes localitzades a les fosses. Cada vegada que hi ha una exhumació, les mostres es creuen. En cas d’identificar les restes, el Govern les retorna a les seues famílies. Però si no és possible la identificació, les restes s’enterren al cementiri del municipi on han estat localitzats.
Des del 2017, quan es va posar en marxa el Pla de Fosses de la Generalitat, s’han exhumador 42 fosses de les 517 localitzades a Catalunya. Es calcula que hi hauria enterrades unes 20.000 persones i, de moment, només se n’han pogut identificar cinc. Quatre d’elles (Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir i Josep Moles) van ser localitzades a la fossa del Soleràs, la més gran exhumada fins avui a Catalunya, i les restes de les quals van rebre sepultura el gener passat. El Govern preveu obrir cinc fosses més fins al setembre, una a Foradada, de forma que seran dotze les fosses obertes a Lleida.
