JOVENTUT ATENCIÓ
Lleida acull 530 menors migrants, gairebé el triple que fa només nou mesos
Catalunya atén un total de 4.124 menors estrangers no acompanyats, més coneguts com Mena. Del total, 530 són a les comarques de Lleida (un 12,9%), la qual cosa representa gairebé el triple dels casos que hi havia fa tot just 9 mesos a Ponent. Estan acollits en una quinzena de centres i en pisos tutelats, i només el 2,1% són noies.
Usuaris del centre d’emergència d’Almacelles, durant una jornada de formació de Menes.
Les comarques de Lleida acullen actualment 530 menors estrangers no acompanyats (Mena), segons les dades del departament de Treball, Afers Socials i Famílies a 31 de maig. Aquesta xifra gairebé s’ha triplicat en tot just nou mesos, ja que a començaments de setembre de l’any passat es comptabilitzaven 221 menors migrants a Ponent.
És un creixement similar al que hi ha hagut a la resta de Catalunya, que tutela 4.124 nens i adolescents migrants, per la qual cosa a les comarques de Lleida s’atén el 12,9% de casos a la quinzena de centres destinats a aquest ús i als pisos tutelats que s’han habilitat en les últimes setmanes en algunes localitats de Ponent.
Hi ha dos nens acollits que amb prou feines compten amb 12 anys, mentre que sis més en tenen 13
Dels 530 adolescents acollits a la demarcació de Lleida, es pot assenyalar que 61 ja han complert la majoria d’edat i disposen del que es denomina una pròrroga assistencial. Es tracta de l’ajuda que ofereix la Generalitat malgrat que per llei no està obligada a tutelar perquè ja no són menors. A Espanya només es fa a Catalunya i el País Basc, segons van indicar ahir fonts de la conselleria. Respecte a les edats dels tutelats, val a assenyalar que hi ha dos nens acollits que amb prou feines tenen 12 anys i n’hi ha tres més que compten amb 13. Per sexes, el 97,9% són nois per només un 2,1% de noies (11). Per país de procedència, el 78,8 per cent són del Marroc, el 4,9 per cent d’altres països del Magrib i el 14 per cent de països de l’Àfrica subsahariana.
El departament de Treball, Afers Socials i Famílies es va marcar com a objectiu per a aquest any donar una resposta eficient a la previsió d’arribada de més de 5.000 joves migrants (una xifra considerablement més alta que la del 2018, que es va tancar amb 3.700). Un dels projectes principals és la creació d’un centre d’atenció immediata no residencial que acollirà menors durant els processos d’identificació, evitant esperes com les que es van registrar en comissaries de Mossos i en seus judicials, encara que a Lleida no va passar.
A les comarques de Lleida s’han posat en marxa diferents iniciatives per a la integració d’aquests menors, des de la seua formació fins a l’entrada al mercat laboral. És el cas de la Fundació Pagesos Solidaris, que ajuda a trobar-los feina al camp.
Per la seua part, l’entitat Atles Lleida, en aquesta mateixa línia, ha proposat a la Generalitat “treballar conjuntament en un projecte per a la seua inserció laboral aprofitant la necessitat de mà d’obra que hi ha a l’agricultura”. Els centres (la majoria de gestió privada) i els educadors es queixen de la falta de recursos per a una adequada atenció.
PERFIL
- Noies: només el 2,1% z El 97,9% dels menors estrangers no acompanyats a Lleida són nois i només el 2,1%, noies. És a dir, elles són només una dotzena dels 530 migrants a la demarcació.
- Adolescents. La majoria són adolescents d’entre 14 i 17 anys, encara que hi ha nens de 12 i 13 anys. A Lleida s’ha creat una quinzena de centres d’acollida i també hi ha pisos tutelats.
- Des del Marroc. La majoria procedeix del Marroc (78,8% del total). També hi ha un 4,9% que procedeix d’altres països del Magreb (4,9 per cent) i un 14%, de l’Àfrica subsahariana.
La Generalitat destaca l’alta integració d’una gran majoria Dels menors immigrants arribats sols a Catalunya des del 2016 i fins al 2018 (alguns ja poden ser actualment majors d’edat), una gran majoria (un 82 per cent) no ha tingut cap problema amb la justícia, segons la Generalitat de Catalunya. En el cas de Barcelona, a començaments de maig els Mossos van posar en marxa un pla la voluntat del qual és “protegir aquests menors i establir els mecanismes per evitar que tinguin problemes legals”. La resta, un 18 per cent, han estat arrestats i/o investigats (majoritàriament per furts de menys de 400 euros) almenys una vegada. En la iniciativa col·laboren la Fiscalia de Menors, l’ajuntament de Barcelona i la Generalitat, que destaca l’alta integració de la majoria.
