Sanitat potenciarà els medicaments genèrics

El Ministeri de Sanitat està treballant en un pla per potenciar l’ús de genèrics al Sistema Nacional de Salut (SNS), que ara suposen el 43% del consum total de medicaments finançats i un 22 % de la despesa farmacèutica, 13 punts per sota de la mitjana de països com Alemanya i el Regne Unit. Són dades que figuren a l’informe sobre la "Despesa en medicaments dispensats a través de recepta mèdica" de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), que ofereix diferents propostes per reduir la despesa farmacèutica, xifrada en 70.000 milions d’euros.

En aquests moments, Sanitat està analitzant les aportacions realitzades al document de genèrics per la Comissió Assessora per a la Prestació Farmacèutica per a, en el seu cas, incorporar-les, la qual cosa es decidirà al si de la Comissió Permanent de Farmàcia del SNS. Aquesta comissió està integrada pel ministeri, les comunitats i l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps), han informat a Efe fonts de Sanitat.

La titular de Sanitat en funcions, María Luisa Carcedo, ja va anunciar la seua intenció de fomentar l’ús de genèrics el passat mes d’octubre durant la seua compareixença en la Comissió de Sanitat, Consum i Benestar Social del Congrés, seguint la línia empresa per la seua antecessora en el càrrec, Carmen Montón.

ELS GENÈRICS APAREIXEN QUAN CADUQUEN LES PATENTS

El cicle d’un medicament s’inicia amb la investigació bàsica, que segueix la investigació preclínica i clínica, l’autorització i registre, la qual cosa es prolonga durant 15 anys. A partir d’allà, el laboratori el comercialitza en exclusiva durant deu anys, moment en què expira la patent i s’obre la possibilitat a l’entrada de genèrics: han passat en total 25 anys.

Els genèrics són medicaments exactament iguals als de marca ja que tenen el mateix principi actiu i produeixen els mateixos efectes (per exemple, ibuprofèn).

HETEROGENEÏTAT EN LA PRESCRIPCIÓ ENTRE CCAA

En aquests moments la llei permet al facultatiu prescriure com consideri oportú, encara que la recomanació és per principi actiu quan existeixen genèrics.

En aquest cas, el metge pot posar a la recepta només el principi actiu (ibuprofèn), el genèric (ibuprofèn d’un determinat laboratori) o ibuprofèn de marca. Si es prescriu només el principi actiu, quan el pacient porta la seua recepta a la farmàcia, el farmacèutic li dóna un dels que tingui entre les seues existències dels aproximadament 40 ibuprofens que hi ha al mercat de diferents laboratoris.

La AIReF assenyala al seu informe la "gran heterogeneïtat" que es dóna en la prescripció entre les diferents comunitats autònomes i proposa un protocol de bones pràctiques per homogeneïtzar la manera de receptar.

Segons han indicat fonts de Farmaindustria, la prescripció per principi actiu suposa entre el 20 i el 40 % de totes les receptes en les diferents comunitats autònomes.

No és així a Andalusia, on des del 2002 la Junta porta desenvolupant una política activa en aquest sentit, que ha aconseguit que les receptes per principi actiu siguin el 92 % del total, segons les mateixes fonts.

SELECCIONAR ELS MEDICAMENTS A TRAVÉS DE SUBASTA

Molt lligat a aquesta manera de receptar està el sistema de selecció de medicaments conegut com a subhasta, que el Servei Andalús de Salut (SAS) va posar en marxa el 2012 i que ara el nou Govern, del PP, vol suprimir.

Com funciona? Es convoca un concurs públic en què poden participar els laboratoris interessats que oferten el seu medicament amb un determinat descompte. Per a cada principi actiu se selecciona el que representi el menor cost final per al SAS.

D’aquesta forma, la Junta es queda amb l’estalvi, sense que això repercuteixi econòmicament en el ciutadà, mentre que a la resta d’Espanya els descomptes els perceben els farmacèutics.

Quan el pacient andalús va a la farmàcia amb la seua recepta per principi actiu, l’apotecari li donarà el del laboratori que ha guanyat la subhasta.

La AIReF proposa la implantació a escala nacional d’un sistema similar a l’andalús per aconseguir una eficiència més gran del sistema sanitari -segons les seues dades, l’últim any Andalusia s’ha estalviat 155 milions d’euros.

Però aquesta institució reconeix que perquè sigui eficaç cal avançar en incentivar la prescripció per principi actiu, en la qual cosa el Ministeri de Sanitat està treballant.

MILLOR PREU AMB LA COMPRA CENTRALITZADA

Recentment, el conseller andalús de Salut, Jesús Aguirre, va anunciar que Andalusia abandonarà la subhasta de forma progressiva i s’afegirà a la compra centralitzada del Ministeri de Sanitat, en el qual participen la majoria de les comunitats autònomes de forma voluntària.

Encara que en ambdós casos l’objectiu és l’eficiència, en la subhasta se seleccionen els fàrmacs que vendran les farmàcies i en la compra centralitzada s’adquireixen de forma conjunta medicaments i productes sanitaris per aprovisionar els hospitals.

En aquest últim sistema, posat en marxa el 2010, l’estalvi s’aconsegueix en obtenir millors condicions de compra a través de comandes més grans. En definitiva, el ministeri i les comunitats que ho desitgin s’uneixen per comprar més quantitat i obtenir millors preus.

Entre els medicaments que s’adquireixen de forma conjunta es troben antivirals, epoetinas, antiretrovirals, immunodepressors, fàrmacs oncològics i teràpia ocular, igual com productes sanitaris com|com a gases, benes, tires reactives de glucosa, pròtesi, marcapassos o desfibril·ladors.

La compra centralitzada ha produït un estalvi al SNS d’uns 237 milions d’euros des de la seua posada en marxa, segons dades de Sanitat.