El sobrepès infantil dels nens de Lleida, el segon més alt de tot Catalunya

L’excés de pes entre la població infantil és un dels principals problemes de la salut pública a Catalunya i a la resta del món. Les raons són la falta d’exercici per part dels més petits, ja que només un 35,6 per cent tenen el que es diu un “lleure actiu”, és a dir, una hora d’activitat diària, i la mala alimentació, ja que el 35,5 per cent mengen productes hipercalòrics. Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya 2017-2018, gairebé la meitat dels menors de catorze anys de la regió sanitària de Lleida tenen excés de pes, pràcticament el doble que fa dos anys. Així mateix, Ponent és la segona regió sanitària amb més presència d’aquesta problemàtica, només darrere de les Terres de l’Ebre. El 48,6 per cent dels menors tenen excés de pes, dels quals el 34,8 per cent pateix sobrepès, una xifra que s’ha duplicat des de l’any 2016. La resta, un 13,8 per cent, té obesitat, un percentatge que també augmenta, ja que durant el 2016 era del 9,3 per cent. En el cas del Pirineu i Aran, quatre de cada deu menors de catorze anys tenen excés de pes, dels quals el 25,8 per cent presenten sobrepès i la taxa d’obesitat arriba al 15,4 per cent.

Per prevenir i atendre l’excés de pes infantil, el departament de Salut començarà a aplicar a partir de la tardor un nou model que pretén actuar sobre cinc àmbits: alimentació, activitat física, sedentarisme, hores de son i altres conductes. El programa buscarà promoure un entorn saludable i millorar la capacitat dels equips d’atenció primària en l’abordatge. La consellera de Salut, Alba Vergés, va destacar que aborda “un dels pilars de la salut de la nostra població” i que requereix “la implicació decisiva de les famílies i de tots els recursos comunitaris a l’abast”. El secretari de Salut Pública, Joan Guix, va remarcar que “s’ha d’evitar que els nens i joves d’avui tinguin pitjor salut que els seus pares”.

“La mala alimentació i el sedentarisme eleven l’obesitat infantil” La doctora Laura Arnold, especialista en nutrició, té clar que l’obesitat infantil és un problema sanitari que necessita respostes urgents, ja que hi ha molts casos en etapes molt primerenques. Entre les causes que eleven l’obesitat infantil, Arnold assenyala, en primer lloc, la mala alimentació que comença a partir de l’any de vida, quan el pediatre ja no marca les pautes i s’opta per carbohidrats, greixos i sucres que “adapten el paladar del nen a un tipus d’alimentació addictiva”. L’especialista també assenyala que s’utilitza el menjar com a premi o càstig i que els menjadors escolars haurien d’estar tots supervisats i dissenyats per un professional de la nutrició. El sedentarisme també és un “gran culpable” d’aquesta obesitat infantil. Segons Arnold, “els nens no fan esport, es passen el dia mirant la televisió o amb el mòbil i la consola”. Un tipus de lleure, assenyala, que inclou publicitat de menjar porqueria, “que també incita a l’obesitat”. La nutricionista també indica que els nens passen molt temps sols a casa, sense que ningú els controli el que mengen, i que els pares necessiten més educació alimentària. “Quan arriben a l’adolescència, ja tenen uns hàbits formats que són molt difícils de revertir”, adverteix.