Els inassumibles números de la violència masclista

Mil dones han estat assassinades per les seues parelles o exparelles a Espanya des del 2003, 25 en el que va de 2019, l’última divendres passat a Còrdova, una dona brasilera de 49 anys. Només el 12 % havia denunciat. Continuen, a més, en investigació els casos de la paraguaiana Romina Celeste, assassinada a Lanzarote a començaments d’any, i el de Lisbete, la jove de 29 anys a Ayamonte (Huelva).

Un total de 244 de menors han quedat orfes des de 2013: 42 aquell any, 43 el 2014, 51 el 2015, 29 el 2016, 26 el 2017, 39 el 2018 i 14 en el que va de 2019. Els agressors també utilitzen la violència contra la infantesa per atacar a les seues parelles o exparelles. Espanya només registra els assassinats dels nens com a violència de gènere des de 2013: en aquest temps han estat assassinats 28 de menors.

L’any més cruent va ser el 2008, amb 76 víctimes mortals, i en quatre anys més es van superar els 70 assassinats: 2010 (73), 2003 (71), 2004 (72) y 2007 (71). El 2005 els agressors van matar 57 dones, 69 el 2006, 56 el 2009, 62 el 2011, 52 el 2012, 54 el 2013, 55 el 2014, 60 el 2015, 49 el 2016, 51 el 2017, 47 el 2018 i 25 en el que portem de 2019.

EL PERFIL DE LA VÍCTIMA MORTAL

Segons dades de la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere, 661 de les dones assassinades eren espanyoles, i 321, estrangeres -no consta la nacionalitat en 18 casos. El 64% convivia amb el seu agressor (645 compartien casa i en 5 no es coneix si convivien). 608 dones mantenien una relació amb ell, 225 l’havien trencat i 168 estaven en fase de separació.

Gairebé 6 de cada deu dones assassinades no havien denunciat el maltractador, 208, sí, i en 201 casos no consta.

Per rang d’edat, la major part d’assassinades pertanyen als grups de 21 a 30 anys (202 dones), de 31 a 40 (273) i de 41 a 50 (222). Les víctimes mortals menors de 17 anys són 10; 33 tenien entre 18 i 20 anys; 119 eren entre els 51 i 60; 72 tenien entre 61 i 70; 48 dones eren entre els 71 i 84; 6 eren majors de 85 anys i en 15 casos no consta l’edat.

Quant a la comunitat autònoma en la qual van tenir lloc els crims, Andalucia encapçala el macabre llistat amb 199 assassinats, seguida de Catalunya (153), la Comunitat Valenciana (128) i la Comunitat de Madrid (106). Segueixen, per ordre, Canàries (66), Galícia (59), Castella i Lleó (49), Castella-la Manxa (44), País Basc (35), Balears (34), Múrcia (29), Aragó (27), Astúries (26), Navarra (12), Extremadura (12), Cantàbria (8), La Rioja (6), Melilla (5) i Ceuta (2).

Quant als homes que li van arrencar la vida a aquestes mil dones, 668 eren espanyols, 317 estrangers -en 15 no consta la seua nacionalitat. Un total de 200 es van suïcidar després de cometre el crim i 134 ho van intentar.

LA REALITAT DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

Els assassinats són l’expressió més cruel de la violència de gènere, però les seues ramificacions són múltiples i afecten centenars de milers de dones i els seus fills diàriament. Segons l’Observatori contra la violència domèstica i de gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el 2018 es van presentar 166.961 denúncies -un 0.4 % més que l’any anterior- i en els seus registres hi havia 158.590 dones víctimes -un 0,2 % més-, sent el 68,5 % espanyoles.

Set de cada deu denúncies les van interposar les mateixes víctimes, un 15 % va ser el resultat de la intervenció directa de la Policia, un 9 % de parts de lesions al jutjat i un 4 % les van presentar familiars de les dones.

Les dones encara recorren a la dispensa de l’obligació legal de declarar: ho van fer 17.347 vegades, un 10,94 % del total de dones víctimes.

Els jutjats van dictar 50.370 sentències, de les quals el 70,45 % van ser condemnatòries, el màxim històric. Un total de 249 de menors van ser jutjats per delictes en l’àmbit de la violència contra la dona i es van imposar mesurades en 230 d’aquests casos.

El 2018 es van sol·licitar 45.045 ordres de protecció en els òrgans judicials (que inclouen mesures de protecció i seguretat de les víctimes), de les que van ser concedides 31.550.

A més, es van dictar 65.725 mesures judicials penals de protecció, entre les quals destaquen 25.275 ordres d’allunyament i 24.834 mesures de prohibició de comunicació. En 1.301 casos es va suspendre la guarda i custodia dels fills i en uns altres 835, el règim de visites.

Les dones, segons l’"Estudi sobre el temps que tarden les dones víctimes de violència de gènere a verbalitzar la seua situació", de la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere, tarden una mitjana de 8 anys i 8 mesos a denunciar al seu agressor o a demanar ajuda des que comencen a patir maltractaments. Les casades, més de 12 anys.

Amb el Sistema de Seguiment Integral en els casos de Violència de Gènere (VioGén), les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat avaluen la situació de les víctimes, que a 31 de maig ascendeixen a 495.095. Fins aquesta data hi ha registrats 548.234 casos a Viogén, dels quals 57.935 estan actius: en 30.268 d’ells no s’ha apreciat cap risc, 21.530 que han estat catalogats de risc baix, 5.756 han estat qualificats de risc mitjà, 369 d’alt i 12 d’extrem.

El 016 atén a totes les víctimes de violència masclista les 24 hores del dia i en 51 idiomes diferents. Els menors també poden dirigir-se al telèfon de la Fundació ANAR 900 20 20 10, i els ciutadans que siguin testimonis d’alguna agressió han de trucar al 112. A Catalunya el telèfon d'atenció a la violència masclista és el 900 900 120