Troben dos nous planetes habitables

Trobar exoplanetes capaços d’acollir vida és un dels grans reptes de l’astronomia. Ara, un equip internacional de científics ha descobert dos dels candidats amb més opcions fins al moment. La troballa, liderada per científics de la Universitat de Göttingen (Alemanya), ha estat possible gràcies a Carmenes, un projecte hispanoalemany que des del 2016 busca planetes al voltant d’estrelles properes amb la col·laboració de l’Institut d’Estudi Espacial de Catalunya (IEEC) i les imatges obtingudes pel seu telescopi Joan Oró, situat al Montsec. A banda dels investigadors catalans, també participen en el projecte un espectrògraf instal·lat al telescopi de 3,5 metres de l’Observatori de Calar Alto (Almeria) i l’Observatori de Sierra Nevada.

Gràcies a la unió de tots aquests actors han pogut estudiar amb gran detall l’estrella de Teegarden, una nana roja freda situada a només 12,5 anys llum del nostre sistema solar. “Teegarden només té el 8 per cent de la massa solar. És molt més petita i menys brillant que el Sol”, va explicar ahir Ignasi Ribas, director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya. La temperatura de l’estrella és de 2.600 graus centígrads (davant els 5.500 del Sol) i al ser deu cops menys massiva que aquest, és 1.500 vegades més feble, per la qual cosa irradia la major part de l’energia en ones roges i infraroges, ideal per a Carmenes, que està dissenyat per observar aquest tipus de radiació.

La nova estrella només té el 8% de la massa solar i la temperatura és de 2.600 graus

Amb l’objectiu de determinar si hi havia planetes al voltant de l’estrella, els científics van fer servir la tècnica Doppler, ideada per descobrir planetes que no es poden observar de manera directa. Des de molt aviat, els mesuraments de l’estrella de Teegarden van mostrar la presència d’almenys dos senyals, ara identificats com els planetes Teegarden B i Teegarden C.

El primer compta amb una massa similar a la de la Terra i orbita l’estrella cada 4,9 dies, i el segon completa l’òrbita en 11,4 dies, “que és el que dura el seu any, és a dir, són moltíssim més a prop de la seua estrella que la Terra”, va informar Ribas. Teegarden C és al mig de la zona habitable, la qual cosa significa que la temperatura a la superfície és entre zero i cent graus. “Podria perfectament tenir aigua a la superfície”, va afirmar Ribas.

Aquest treball, que va publicar la revista Nature, va ser fruit de la col·laboració internacional liderada per Ignasi Ribas, de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC-CSIC), amb la participació de científics del Centre d’Astrobiologia (CAB), dels instituts d’Astrofísica d’Andalusia i les Canàries, de l’Observatori Calar Alto, de la Universitat Complutense de Madrid i del CSIC.

De nou, una de les peces claus va tornar a ser el telescopi Joan Oró situat a l’Observatori Astronòmic del Montsec, a Sant Esteve de la Sarga, i gestionat per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya. Va proporcionar mesures fotomètriques de l’estrella de Barnard gairebé cada nit durant un període de més de cinc mesos de manera coordinada des de diversos telescopis.

Al novembre es va descobrir el segon més proper a la Terra

Fa tot just uns mesos, el novembre de l’any passat, un equip internacional, liderat per científics espanyols, va descobrir un altre planeta extern al sistema solar (exoplaneta), el segon més proper a la Terra, que quadruplica la seua mida i orbita al voltant de l’estrella Barnard, una nana roja que dobla gairebé l’edat del Sol i que es troba situada a una distància de sis anys llum de la Terra.