Vuit de cada deu alumnes pateix assetjament per ser diferent o discapacitat
Vuit de cada deu alumnes pateix assetjament per ser diferent o discapacitat
Vuit de cada deu alumnes pateix assetjament escolar per "ser diferent o tenir una discapacitat", que generalment és exercida per un grup de companys del seu entorn més pròxim i que es prolonga durant anys per la qual cosa la víctima acaba "normalitzant" aquestes agressions. Són alguns de les dades de l’estudi "Assetjament i ciberassetjament", elaborat per la Fundació ONCE i el Comitè Espanyol de representants de Persones amb Discapacitat (CERMI), que aquest dimecres ha presentat la ministra d’educació, Isabel Celaá, qui ha apostat per continuar treballant per l’educació inclusiva per combatre aquesta xacra. "L’educació inclusiva és l’experiència de conviure i respectar els drets de tots, no per imposició sinó per empatia", ha subratllat Celaá. Ha animat els estudiants a cuidar-se dels seus "companys vulnerables" i a les famílies i professors a ensenyar a "viure la diversitat com una font de riquesa".
"L’assetjament escolar és un problema moral perquè no només és un problema de l’agressor sinó dels testimonis i de la institució que els protegeix", ha advertit i ha insistit que cal abordar aquesta xacra des de l’educació i "no només des de la sanció".
Una opinió que comparteix la directora executiva del CERMI, Pilar Villarino, qui ha apostat per un model educatiu plenament inclusiu on la diversitat es consideri un valor i ha alertat que "les dones i les nenes continuen sent les mes oblidades i invisibles i les que pateixen més risc d’assetjament".
Segons l’informe, presentat al col·legi Gredos San Diego de Madrid, 7 de cada 10 alumnes és assetjat als passadissos del centre o quan el professor no està a classe, encara que 4 de cada 10 ho ha patit a l’aula. Un 40 % d’aquestes situacions es produeixen en 1a i 2a de l’ESO i en un 27 % dels casos en els últims cursos de Primària. En 8 de cada 10 casos les burles, l’aïllament i el rebuig són les modalitats de violència escolar més freqüent.
Sabina Lobato, directora de Formació i Ocupació de la Fundació ONCE, ha detallat que, segons l’informe, més de la meitat dels afectats li ha explicat als seus familiars, encara que 3 de cada deu no han fet res per demanar ajuda. "Només 2 de cada 10 companys surten en defensa dels afectats", ha dit Lobato, que ha revelat que més de la meitat dels professionals de l’àmbit educatiu (57 %) coneixen la situació i solen posar en marxa protocols interns del centre per combatre'l, en lloc d’activar denúncies externes.
En el cas del Ciberassetjament, un 18,8 % ha rebut comentaris desagradables a Whattsap i un 10,3 % per Facebook.
Lobato ha advertit que un 31,3 % de les víctimes empitjora les seues qualificacions, un 57,8 % té menys motivació per assistir a classe i un 62,55 % està més trist. Durant la presentació, Valentina, una jove de 23 anys, amb incapacitat visual i adoptada a Colòmbia, ha revelat que va patir assetjament des dels 3 anys per part de companys de classe de la seua germana gran. "Dono per superat l’assetjament, però recordo els cops, insults, escopinades a la motxilla i aïllament que he patit només per no veure bé", ha relatat. Ha desmentit "el mite" que l’assetjament enforteixi les persones, ja que ha dit que "crea adults resignats, insegurs, solitaris i desconfiats".
Encara que ha reconegut que en el seu cas i "per sort" no s’ha convertit en una persona trista ni rancorosa i ha lamentat que els seus companys no l’ajudessin en lloc d’ignorar-la.
Per això, ha demanat mes visibilitat per als problemes que afronten les persones amb discapacitat i ha insistit que cal "xarrar amb els assetjadors per determinar per què ho fan, ja que potser ho estigui passant malament", mentre subratllava que l’assetjador "sempre actua amb d’altres davant per lluir-se".
