“Espanya va fer possible l'allunatge”

“Houston, aquí Base Tranquil·litat. L’Eagle ha allunat”, van ser les paraules que va pronunciar Neil Armstrong el 20 de juliol del 1969 quan amb Buzz Aldrin van arribar a la Lluna. Tanmateix, poca gent sap que els primers a sentir aquestes paraules eren a la instal·lació de la Nasa de Fresnedillas de la Oliva, a Madrid. Entre ells hi havia l’enginyer controlador de satèl·lits i naus espacials José Manuel Grandela, que durant la missió de l’Apollo XI es va encarregar de mantenir les comunicacions entre les dos grans estacions de seguiment que hi havia a la província de Madrid –Fresnedillas, que es va fer exclusivament per al programa Apollo, i Robledo de Chavela, que es trobava a tan sols vuit quilòmetres i que ja existia des de feia tres anys– i el Centre Espacial Houston. Grandela, que ahir va pronunciar a la Sala d’Actes del Rectorat la conferència El primer hombre en la Luna. España lo hizo posible, va explicar a SEGRE que tenia tan sols 23 anys quan el va contractar la Nasa, i en aquestes últimes quatre dècades ha participat en tots els programes tripulats de l’agència espacial i en el mig centenar de programes orbitals i interplanetaris. “Espanya va tenir la sort [l’estació de Fresnedillas] de ser la controladora absoluta de la separació del mòdul de comandament Columbia, on va quedar-se Michael Collins, i el mòdul lunar Eagle, en el qual van baixar Neil Armstrong i Buzz Aldrin per fer historia”, va recordar l’enginyer a SEGRE, i va afegir que aquelles hores van ser molt estressants ja que “l’ambient era molt tens perquè es van fer coses que no s’havien fet mai i els riscos a 400.000 quilòmetres de distància es multiplicaven”.

Els milers de dades que s’enviaven des de l’Apollo XI, la nau i les constants biològiques dels astronautes, que estaven connectats a uns sensors, van passar pels equips de Grandela de manera que sempre estiguessin disponibles en qualsevol de les altres estacions de la missió si en el pitjor dels casos hagués succeït un problema seriós. Sobre aquest extrem, l’enginyer espacial va destacar que el cor d’Armstrong, en el moment de trepitjar la superfície lunar, va arribar a marcar 158 pulsacions per minut, gairebé el triple del ritme cardíac normal.

Els tres centres estaven estratègicament ubicats per garantir una connexió permanent, però va ser el d’Espanya el que, en el moment crucial, va poder rebre els missatges lunars, que van tardar 1,3 segons a arribar i després van invertir 0,4 segons més a viatjar fins a Houston. Allà, a través de la ràdio Veu d’Amèrica, va arribar a una audiència estimada de 530 milions de persones en una Terra habitada per menys de 4.000 milions.

El moment crucial va ser seguit per 530 milions de persones

Com que la Terra és una esfera i té 360 graus, durant la missió de l’Apollo XI es va dividir en tres fusos (grills) imaginaris a 120 graus de longitud de diferència cadascun, en què es trobaven repartits tres centres de comunicacions amb antenes prou potents com per establir cobertura directa amb la Lluna. Un era el de Goldstown (Califòrnia), un altre el de Honeysuckle Creek (Austràlia), i el tercer el de Fresnedillas, amb una antena de vint-i-sis metres de diàmetre i dos-centes tones de pes.