Un estiu amb l'altra família

Vint nens sahrauís d’entre deu i tretze anys procedents de camps de refugiats del desert d’Algèria passen les vacances d’estiu (el juliol i l’agost) a Ponent amb les respectives famílies d’acollida. Es tracta del projecte Vacances en Pau que l’associació Sàhara Ponent porta tretze anys impulsant i que té com a objectiu treure aquests joves del seu entorn habitual durant els mesos més durs de l’estiu. “La intenció és que ens ensenyin la seua cultura i ens expliquin com viuen el conflicte que es viu allà des de fa tant temps, i que al seu torn nosaltres els ensenyem els nostres costums”, va explicar el coordinador del projecte i vicepresident de l’entitat, Manel Montes, durant la reunió que porten a terme tots els dimecres les famílies d’acollida. Aquest any, de les dinou que participen en el projecte, catorze acullen un nen per primera vegada. Així mateix, l’única obligació que tenen les famílies d’acollida respecte als menors és que els portin a passar les revisions mèdiques pertinents, fora d’això “han de tractar-los exactament igual que si fos el seu fill i mentre jo estigui avisat, poden portar-los per tot el territori espanyol”, va assegurar Montes.

“Es tracta d’una experiència genial, millor fins i tot del que esperàvem”, va relatar Iris Blanco, una jove que amb la seua parella, Josep Maria Alay, ha acollit per primera vegada una jove sahrauí. Asseguren que al principi pensaven que es tractaria d’una relació més aviat freda, però que al revés del que imaginaven el tracte és “molt proper i afectuós”. Expliquen que porten una vida completament normal: “Dinem junts, anem a la piscina i a les nits farem un tomb.” L’idioma, i la diferència de costums entre uns i d’altres són les dificultats més grans de moment i el que més sorprèn la petita són l’acetona, l’ascensor i els timbres.

De les dinou famílies d’acollida, catorze acullen per primera vegada un nen refugiat

Ainhoa Dueñas i Daniel Gallardo són altres pares que s’estrenen en aquest programa Vacances en Pau de Sàhara Ponent. Segons expliquen, un dia van veure un cartell informatiu sobre la iniciativa i van decidir apuntar-s’hi. “Els primers dies el nen tenia bastanta vergonya però amb el temps s’ha deixat anar i ara no para. Estem molt contents que estigui amb nosaltres.”

Els primers dies, diuen, volen estar amb el nen per conèixer-se i passar temps junts, tanmateix, tenen previst que a mitjans de mes comenci unes estades. La comunicació, asseguren, és el problema més gran. “Amb signes i a poc a poc al final ens entenem”. La piscina, el que més el sorprèn.

Malgrat que les experiències solen ser bones, sempre poden sorgir algunes complicacions, sobretot amb l’idioma o amb el menjar. En aquest sentit, l’associació compta amb l’ajuda de la Cafia, una jove sahrauí de 23 anys que dels sis als dotze anys va passar tots els estius a Lleida i que amb la seua experiència col·labora amb les diferents famílies i nens que puguin tenir problemes.