El SEM implanta els vols nocturns amb helicòpters medicalitzats de forma regular

L'assistència i el trasllat aeri nocturn de pacients greus i crítics ja és una realitat a Catalunya. Després d'un any de proves, el Servei d'Emergències Mèdiques (SEM), ha implantat el servei nocturn amb helicòpters medicalitzats de forma regular. Així ho ha assegurat la consellera de Salut, Alba Vergés, que ha detallat que en aquest temps un total de 177 pacients greus i crítics amb patologies com ara l'ictus o l'infart, se n'han beneficiat. Tot i que la base des d'on operen els aparells es troba a Sabadell, hi ha una desena d'heliports i helisuperfícies que a data d'avui estan certificats per acollir vols nocturns. Properament també s'hi sumaran l'Hospital Verge Cinta de Tortosa, el de Tremp i el Trias i Pujol de Badalona. La previsió és que més endavant els helicòpters també puguin aterrar en d'altres espais habilitats pactats amb el territori com ara camps de futbol.

La posada en marxa d'aquest servei neix amb l'objectiu de garantir l'equitat en l'accés al sistema sanitari públic de tota la població de Catalunya, reduir els temps de trasllat interhospitalari de les zones més allunyades dels centres terciaris i millorar la cobertura sanitària d'aquests punts en alliberar recursos medicalitzats terrestres.

La consellera de Salut, Alba Vergés, s'ha mostrat satisfeta amb el resultat del primer any de prova del servei i ha destacat que un total de 177 pacients se n'han beneficiat. El 51% d'aquests (91 casos), han estat trasllats interhospitalaris, mentre que el 49% restant (86 casos), corresponen a assistències en el lloc on es produeix l'accident. "Guanyem un temps que en algunes patologies és clau", ha indicat la consellera.

Tot i que la base aèria d'aquests vols nocturns està ubicada a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, perquè és la que ofereix millor cobertura a tot el territori català, els helicòpters del SEM poden enlairar-se i aterrar des d'una desena de punts repartits per tota Catalunya. La majoria d'aquests són centres sanitaris com l'Hospital de Sant Pau, el de Bellvitge, la Vall d'Hebron o el de Reus, però també d'altres espais com l'heliport de Vielha, el de Sant Joan de Déu o el Parc de Bombers de Lleida. "Es tracta d'un servei que ja està consolidat i podem iniciar la segona fase en què ampliarem la xarxa d'heliports preparats", ha apuntat la consellera.

En aquests sentit ha avançat que abans d'acabar l'any també estaran operatius l'Hospital Verge de la Cinta, el de Tremp i el Germans Trias i Pujol. Per la seva banda, el vicepresident Pere Aragonès, que ha acompanyat la consellera en l'acte de presentació que s'ha dut a terme a Sabadell, ha recordat que Catalunya és un país "divers" i ha indicat que el Govern vol que arreu es visqui "amb prosperitat, llibertat i seguretat, no només en els punts que es troben a la vora dels hospitals de referència".

Per aquest motiu ha considerat "indispensable" funcionar en xarxa.

També camps de futbol

La darrera fase del projecte contempla habilitar altres superfícies per acollir aterratges i enlairaments en llocs que compleixin les condicions de seguretat necessàries, com ara camps de futbol. "Després de l'estiu farem una prova pilot a Moià", ha detallat Vergés que ha remarcat que aquesta fase es desenvoluparà de forma "pactada amb el territori" i que l'objectiu és aconseguir punts d'aterratge satèl·lit per poder apropar l'helicòpter medicalitzat al lloc on s'hagi produït l'incident.

Escurçant distàncies

Abans de posar en marxa aquests servei, el SEM donava resposta a les situacions que es produïen de nit, amb pacients greus i crítics, amb les unitats de suport vital avançat terrestres.

La implantació dels vols nocturns millora la capacitat de resposta i redueix les distàncies, permetent anar de Sabadell a Vielha en poc més de dues hores, arriar a la Cerdanya en una i a Lleida en 45 minuts. Segons ha explicat Antoni Encinas, gerent del SEM, s'ha incorporat a la flota un Eurocopter 145, un model més gran i que disposa de més autonomia. "Podem anar des de Sabadell fins a Vielha, aterrar, recollir el pacient, anar a Barcelona, descarregar-lo i venir a Sabadell amb un únic dipòsit", ha indicat. D'aquesta forma es "maximitza el nombre d'hores que l'aparell està disponible", ha assegurat.