Tornar a la Lluna el 2024 i anar a Mart, pròxims objectius

Els Estats Units van commemorar ahir amb diferents activitats el cinquantenari de l’inici del primer viatge tripulat a la Lluna. També va homenatjar un dels protagonistes, l’astronauta Michael Collins, que va instar a no quedar-se en el record i emprendre la conquesta de Mart. “No vull tornar a la Lluna. Vull anar a Mart. Kennedy ens va mostrar el camí”, va subratllar Collins, de 88 anys. A l’acte no hi va anar finalment Buzz Aldrin, de 89 anys, per motius que no van transcendir. El tercer tripulant i el primer que va trepitjar la superfície lunar, Neil Armstrong, va morir el 2012. Collins va ser l’estrella de les celebracions al Centre Espacial Kennedy, a cap Canaveral (Florida), des d’on el 16 de juliol del 1969, a les 9.32 hora local, va enlairar-se el coet Saturn V que transportava la nau amb els tres astronautes, que van arribar a la Lluna el 20 de juliol. Collins va plantejar cap a on dirigir ara els esforços espacials i va afirmar que, sens dubte, “proposaria anar directament a Mart”, el planeta roig, que ja es troba en els plans de la NASA. A

Washington

, es va presentar l’uniforme espacial d’Armstrong, el comandant de la missió Apollo 11, que ha estat restaurat. La família d’Armstrong, el comandant de la missió Apollo 11, va ser present a l’acte.

Per la seua part, l’enginyer aeroespacial i director de la NASA a Espanya, Anthony Carro, va confirmar que es vol tornar a trepitjar la Lluna i aquesta vegada amb una dona astronauta el 2024 i es planteja construir-hi la primera base permanent el 2028.