Descobrint el passat

La nova campanya d’excavacions al Pla d’Almatà de Balaguer, el jaciment de l’època andalusina més gran i més ben conservat de Catalunya, ha tret a la llum 32 tombes datades del segle XI, i possiblement es tracta de la troballa necrològica catalana més gran dels últims anys, segons la directora del Museu de la Noguera, Carme Alòs. Aquest descobriment ha estat possible gràcies a un projecte d’investigació que estan portant a terme de forma conjunta el mateix Museu i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Al Pla d’Almatà s’estan efectuant actualment dos excavacions diferents. Una de situada a la zona dels forns de ceràmica on s’estan fent treballs arqueològics per delimitar diversos carrers i un taller de terrisseria i l’altra, a la zona del denominat maqbara, o cementiri musulmà. És en aquest segon lloc on s’han trobat les 32 fosses, algunes de les quals ja han començat a excavar-se. “Les tombes estan situades a poca distància, les unes al costat de les altres i a dins normalment hi ha un sol cos, encara que hem pogut comprovar que algunes fosses es reaprofitaven”, va explicar Alòs.

En aquest sentit, la directora també va informar que algun d’aquests sepulcres està en molt mal estat a causa que “durant molt temps la superfície del lloc va estar dedicada a l’agricultura”. Les proves de l’ADN dels esquelets del Pla d’Almatà revelaran l’estil de vida d’aquesta zona de la comarca de la Noguera durant el segle XI, i a més aportaran informació sobre les migracions, malalties i costums. Al terreny està treballant un equip de vint persones que provenen de diverses universitats de l’Estat, entre les quals hi ha una paleoantropòloga que està treballant en una tesi doctoral sobre els cementiris islàmics a Catalunya.

Es tracta d’un projecte conjunt entre el Museu de la Noguera i la Universitat Autònoma de Barcelona

Localitzen un sarcòfag de l'època tardoromana a les termes de Guissona Els treballs arqueològics a les termes romanes de Guissona s’han saldat amb la troballa d’un sarcòfag amb restes d’un individu que podria haver viscut a l’època tardoromana, entre els segles III i VIII dC. A l’espera de documentar aquest descobriment, el director del Museu de Guissona, David Castellana, va manifestar que “l’enterrament d’aquesta persona va obtenir cert luxe ja que el sarcòfag estava ben segellat i conservat”. Es troba ubicat a la part “calenta” de les termes romanes i estava tancat per unes grans lloses de pedra. A l’interior, que es va obrir dimarts passat, hi havia un esquelet en molt mal estat de conservació. Els treballs se situen en el marc del curs d’arqueologia en què participen una vintena d’especialistes. Actualment s’estan ultimant els treballs de recuperació de les termes perquè puguin ser visitables íntegrament. A la part on s’està treballant s’ha localitzat una gran quantitat de ceràmica i conduccions que s’utilitzaven per traslladar la calor.  En aquest sentit, Castellana va destacar que l’excavació està sent “molt reveladora” pel que fa al material de construcció. Entre les curiositats s’ha localitzat una llosa de ceràmica en la qual hi ha gravats els peus d’un nen petit, diverses monedes, anells i puntes de llança.