MEMÒRIA HISTÒRICA FRANQUISME
Enterren vint soldats trobats en dos fosses de la Guerra Civil al Pallars Jussà
A Figuerola d’Orcau i a Gavet de la Conca, al no poder ser identificats
Els cementiris de Figuerola d’Orcau i Sant Salvador de Toló, al Pallars Jussà, van acollir ahir els sepelis de 20 soldats, 17 del bàndol franquista i 3 del republicà, trobats fa dos anys en dos fosses de la Guerra Civil. L’enterrament va tenir lloc després que les víctimes no poguessin ser identificades una vegada acarades les mostres d’ADN.
Els cementiris de Figuerola d’Orcau i Sant Salvador de Toló, als municipis d’Isona i Conca Dellà i Gavet de la Conca, respectivament, van acollir ahir els enterraments de les restes de vint soldats, disset del bàndol franquista i tres del republicà, que van perdre la vida durant la Guerra Civil el 1938 i que van ser trobats fa dos anys en sengles fosses. Els ossos dels morts del bàndol rebel es van localitzar fa un parell d’anys just darrere del cementiri de Figuerola d’Orcau, en la que va ser la primera fossa que s’obria en el marc del Pla de Fosses impulsat per la Generalitat el 2017.
Els cadàvers dels tres republicans es van trobar poc temps després al turó del Cingle Alt de Gavet de la Conca.
Dels soldats trobats, disset formaven part del bàndol rebel mentre que tres ho eren del republicà
Després de la troballa, els esquelets van ser traslladats fins a la Universitat Autònoma de Barcelona per al seu estudi antropològic i acarar l’ADN amb les mostres del banc de familiars i desapareguts durant la contesa i els primers anys del franquisme, però no es van obtenir coincidències. Al no poder ser identificades, les tombes on reposaran a partir d’ara no tindran nom.
Així mateix, la llei estableix que les víctimes que no hagin pogut ser identificades s’han d’enterrar als cementiris dels municipis on han estat trobades. En aquest sentit, la directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, que va presidir el sepeli juntament amb l’alcaldessa d’Isona, Rosa Maria Amorós, i el de Gavet de la Conca, Xavier Badia, va fer una crida a tot aquell que sospiti que té familiars enterrats en alguna fossa de la Guerra Civil o el franquisme perquè s’inscrigui al cens de persones desaparegudes, per donar una mostra del seu ADN.
“El temps s’acaba, ja que les mostres genètiques més fiables per identificar les víctimes són les dels seus germans o els seus fills. A més, les proves (un frotis bucal) són totalment gratuïtes i es poden fer en qualsevol hospital públic de les capitals de província sol·licitant cita prèvia”, va afirmar Domènech.
Els disset soldats de Figuerola d’Orcau estaven enterrats just al costat del cementiri del municipi de forma ordenada. Les seues edats estaven compreses entre els 18 i 40 anys i tot apunta que van formar part de les divisions 63, 150 i 152 de l’exèrcit rebel. Respecte als tres militars republicans localitzats a Gavet de la Conca, els seus ossos no estaven enterrats sinó que van ser localitzats a la superfície.
En aquest sentit l’alcalde del municipi, Xavier Badia, va assegurar que donar sepultura a les víctimes és un acte de “justícia històrica”. “Hem de preservar el nostre patrimoni arqueològic bèl·lic”, va sentenciar.
Amb la posada en marxa del Pla de Fosses impulsat per la Generalitat, es van posar en contacte amb la família per poder començar amb les excavacions. “Quan era petit ja em trobava per la zona bales, roba i altres material bèl·lic”, va recordar Fontelles.
“El meu pare ja sabia que al camp hi havia alguna cosa enterrada”
Els cossos dels 17 soldats del bàndol rebel que es van trobar a Figuerola d’Orcau estaven situats en una fossa de la Guerra Civil localitzada en un camp que és just al costat del cementiri del municipi. Fins a principis dels anys 40 la zona on estaven enterrades les restes estava senyalitzada amb creus i protegida per una xarxa de filferro. Posteriorment el camp va començar a llaurar-se. “El meu pare sabia que hi havia alguna cosa enterrada però mai en va dir res. No ens en vam assabentar fins després de la seua mort”, va explicar el fill de l’agricultor que va conrear les terres on es trobava la fossa i actual amo del camp, Antonio Fontelles.