Últim testimoni de la barbàrie

Desenes de persones, entre familiars, representants d’Amical de Ravensbrück i Amical de Mauthausen i autoritats, es van reunir ahir al Museu Hidroelèctric de la Torre de Capdella per homenatjar Conxita Grangé, natural d’Espui, l’última supervivent catalana del camp de concentració nazi que van definir com “una lluitadora antifeixista valenta i resistent contra el nazisme”.

Durant l’acte, la consellera de Justícia, Ester Capella, va inaugurar al costat de la directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, un plafó davant de la casa on va nàixer Conxita dels Espais de Memòria Democràtica de Catalunya per recordar la història d’aquesta lleidatana, que va ser arrestada el mes de maig del 1944 per col·laborar amb la resistència francesa i que actualment, als seus 93 anys, viu en una residència de Tolosa, al sud de França.

Grangé va dedicar gran part de la seua vida a França a mantenir viva la memòria de les deportades

“Sense memòria no hi pot haver justícia i actes com aquest contribueixen de manera especial a la recuperació de la memòria històrica”, va reivindicar Domènech, que va afegir que “és un deure de país tenir presents aquestes persones que van lluitar perquè tots visquem en una democràcia”.

L’homenatge va ser presidit pel fill de Conxita, Cristian Ramos, i altres dels membres de la família Grangé.

És una de les set lleidatanes que van ser deportades a aquest camp a 90 quilòmetres de Berlín i la veu de la qual s’ha recuperat gràcies al treball d’Amical de Ravensbrück, que ha documentat la seua història al costat de les d’un altre centenar de dones. Després de la detenció, amb només 18 anys, va ser traslladada en “un tren fantasma” per diversos camps, fins a recalar el 9 de setembre d’aquell any a Ravensbrück. Quan va sortir del camp amb l’avenç dels aliats, va dedicar gran part de la vida a mantenir viva les memòries de les dones deportades.