Víctimes lleidatanes dels nazis

Prop de 200 lleidatans que van morir als camps de concentració nazis de Mauthausen i Gusen apareixen des d’ahir en una llista que ha publicat el Butlletí Oficial de l’Estat perquè puguin ser reconeguts d’una vegada al Registre Civil Central com a morts. Malgrat que en els últims anys s’han donat a conèixer diverse llistes de deportats a camps nazis, llistes que ja ha publicat SEGRE, aquesta és la primera vegada que l’Estat espanyol emet una llista oficial de les persones que van morir a mans dels nazis als camps de la mort, en la qual van aparèixer un total de 4.427 espanyols. Ho van fer com a apàtrides, ja que la dictadura de Franco mai va reconèixer els republicans capturats pels nazis.

A la llista apareixen un total de 165 veïns de les comarques de Ponent que van morir als camps de Mauthausen i Gusen, que van ser les principals màquines de la mort de l’Holocaust a Àustria. A més, el llistat inclou el nom d’uns altres 13 veïns de la Franja de Ponent. La publicació del BOE conté alguns errors en la transcripció de municipis o noms dels deportats, que seran corregits en funció de les al·legacions que facin les famílies, que disposen d’un mes per comunicar-ho.

Tanmateix, els més de 4.400 espanyols que apareixen en aquest llistat no seran els únics que seran reconeguts “simbòlicament”, atès que els diferents historiadors encarregats d’elaborar tota aquesta base de dades ja han recopilat un total de 695 noms d’altres víctimes. Per poder confeccionar la llista s’han utilitzat dades que apareixien en diferents certificats de defunció que, a principis de la dècada dels anys 50, va enviar el Govern francès i que el règim franquista va deixar “arraconat” per tal d’evitar que familiars de les víctimes poguessin fer algun tipus de reclamació a Alemanya.

Després de consultar els registres d’associacions com l’Amical de Mauthausen, es farà una nova fase amb més víctimes dels camps de concentració. Es calcula que més de 300 lleidatans van ser deportats pels nazis. Per al Govern socialista, aquesta publicació és un acte de “dignitat” i “agraïment” a les víctimes.