Vols memoritzar millor una foto? Un equip de científics t'explica com

Enriquir l’aprenentatge a les aules, millorar la memòria i frenar la seua pèrdua són reptes de la investigació. Ara, un equip de científics espanyols ha aconseguit demostrar que executar un simple moviment al mateix temps que s’observa una fotografia fa que es memoritzi millor aquesta imatge. L’estudi, resultat de diversos experiments realitzats amb 296 individus, es va publicar a la revista Nature Communications, en un article liderat per investigadors del Centre de Tecnologia Biomèdica de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM).

De manera contínua estem interactuant amb el nostre entorn mentre codifiquem records, però la forma en què les accions influeixen en la formació de la memòria continua sent poc coneguda. Bryan Strange, director del laboratori de Neurociència Clínica en aquest Centre de Tecnologia Biomèdica, explica que fa uns 20 anys va llegir un treball científic en el qual s’afirmava que quan un pacient movia la llengua o el braç s’activaven les neurones en una àrea del cervell essencial per a la memòria -l’hipocamp-, la qual no sol ser considerada com a àrea involucrada en el sistema motor. Allò, diu, li va cridar l’atenció. "El que no et quadra, et pica", apunta, i anys més tard va acabar per rescatar-lo. Després d’aquella publicació i més recentment s’ha demostrat en models animals que quan es comença a fer un moviment s’activen les neurones del sistema noradrenèrgic del cervell.

La noradrenalina, molècula molt semblant a l’adrenalina, a més d’una hormona, és un neurotransmissor que facilita la comunicació entre les neurones i pot modificar la formació de memòries, particularment vinculades a esdeveniments emocionals. Strange, que fa anys que estudia com influeixen les emocions en la memòria, va pensar llavors que potser un simple moviment mentre s’observa una fotografia serviria per fixar millor el record de la mateixa. I sota aquesta premissa el seu equip va dissenyar diversos experiments.

Els resultats: quan es realitza un moviment es dóna un esclat d’activitat en el sistema noradrenèrgic del cervell i això serveix per estimular la formació de memòria, resumeix Strange.

Per arribar a aquestes conclusions, Mar Yebra, una altra de les autores d’aquest estudi i també investigadora a l’UPM, va encapçalar una sèrie d’experiments que els científics van acompanyar amb ressonàncies magnètiques del cervell, a més de mesures de les pupil·les dels participants. En els experiments es va convidar a aquests a visionar una sèrie d’imatges, cada una amb una vora en blau o en groc. Quan l’individu observava la foto amb marc blau havia de pressionar un botó, mentre que amb el groc no havia de fer res, i viceversa en un altre grup d’individus. Una hora després, i per sorpresa, als voluntaris se’ls va fer un test de memòria i els investigadors van constatar que les fotografies que millor es van memoritzar van ser aquelles que van estar acompanyades d’un petit moviment, en aquest cas la pressió d’un botó.

L’equip va completar els experiments amb escàners del cervell, per provar de buscar les zones activades, i amb mesuraments del diàmetre de les pupil·les, també relacionades amb el sistema de noradrenalina; l’adrenalina i noradrenalina ens prepara per a situacions en les quals cal estar actius i dilaten les pupil·les. "Simplement amb tocar un botó, aquest moviment fa que s’activin les neurones noradrenérgicas -aquelles que utilitzen la noradrenalina com a neurotransmissor- i es millora així la memòria respecte a la imatge que estàs veient", resumeix l’investigador de l’UPM i del Centro Alzheimer Fundación Reina Sofia.

Els resultats podrien ser importants, apunta, per a les tècniques de promoció de l’aprenentatge a les aules o com a estratègies per millorar la funció de la memòria en pacients que la perden.

Firmen també aquest article científics de l’Hospital Nacional de Paraplègics de Toledo i la Universitat de Cadis.