Així és l'aparcament de bicicletes més gran del món

La ciutat holandesa d’Utrecht, al centre del país, acull a partir d’aquest dilluns l’aparcament de bicicletes més gran del món, de tres pisos amb capacitat total per a més de 12.650 unitats, a la recerca d’una solució a la falta d’espai en un país que oficialment té més bicis que habitants.

Especialment en hora punta, trobar un buit per aparcar la bici a prop de l’estació de tren, sigui a Utrecht o a qualsevol altra ciutat holandesa, pot ser un mal de cap: hi ha 17 milions d’habitants, que posseeixen més de 23 milions de bicicletes, el que matemàticament, fa necessari espai extra.

El nou aparcament és soterrani, situat sota de l’Estació Central d’Utrecht, perquè a "Holanda sempre hi ha problemes per trobar on posar la bici i tothom necessita un buit adequat, deixar-la tirada en l’espai públic suposa molesta d’altres persones", explica a Efe el regidor de Transport i Medi Ambient d’Utrecht, Victor Everhardt.

Una bicicleta mal aparcada al carrer pot ser retirada per una grua, i recuperar-la comporta el pagament d’una multa de diverses desenes d’euros.

A Holanda molts utilitzen les seues pròpies bicicletes per arribar fins l’estació, on agafen el tren a una altra ciutat en la qual treballen. D’altres, en canvi, arriben fins a Utrecht amb tren i amb la seua targeta de transport OV-fiets, lloguen una bicicleta pública per arribar fins els seus llocs de treball a la ciutat.

Alguns fins i tot es mouen amb bicicletes de càrrega, que transporten a una família per complet, la qual cosa fa necessaris espais més grans adaptats a la seua mida.

"Tenir infraestructures adequades és important per oferir solucions intel·ligents a aquesta transferència des de la bici al tren", afegeix Everhardt durant l’obertura d’aquest aparcament que va tardar més de cinc anys a construir-se.

La construcció té un buit per a tothom: els tres pisos estan connectats amb un carril continu, que conté rampes de velocitat, i hi ha rutes amples de dos direccions separades al garatge per portabicicletes.

Cada passadís i cada un dels espais per aparcar estan enumerats amb senyals electrònics en roig i verd, que ajuden els ciclistes a trobar un espai lliure, similar al funcionament d’un aparcament de vehicles.

A més, les persones amb discapacitat i els ciclistes amb una subscripció anual poden deixar la seua bici immediatament al costat de la ruta principal, els altres hauran d’utilitzar una rampa als altres dos pisos per estacionar.

A l’interior caben 12.656 vehicles de dos rodes, el que inclou 480 places de garatge per estacionar bicis més grans o "especials", com les de càrrega o tàndems.

Les primeres 24 hores són sempre gratuïtes, i cada dia extra costa 1,25 euros.

A més d’un espai per aparcar, el pàrquing ofereix lloguer de bicis públiques i un taller mecànic de reparació, que fa des de recanvis de peces indispensables, fins revisions periòdiques o millores puntuals a la bici.

Roger van Boxtel, director executiu de la ferroviària holandesa NS, subratlla a Efe que cada dia hi ha més gent que utilitza el tren, a prop del milió i mig, i majoritàriament arriben en bici a l’estació.

"Per això aquest aparcament és segur, els fa sentir-se tranquils el fet de poder tenir la seua bicicleta aparcada aquí. Quan tornis, seguirà aquí. Hi ha un mecànic també, per si alguna cosa s’espatlla, es pugui arreglar al lloc. Estem molt orgullosos d’això", afegeix Van Roxtel.

Els vianants també estan contents amb aquest nou pàrquing perquè els permet tenir els carrers una mica més buits per a circular, afegeix el director de NS, però lamenta que cal buscar solucions que no siguin subterrànies perquè "aquesta opció és molt cara".

Aquest aparcament a Utrecht arrabassa el primer lloc al pàrquing japonès de Tòquio, que liderava les llistes com el més gran del món, amb espai per a 9.400 bicis.

Es van utilitzar 17.500 metres cúbics de ciment per a la construcció d’aquest pàrquing subterrani, la qual cosa ha permès crear una superfície útil de més de 21.000 metres quadrats.

El projecte, part d’una estratègia dedicada a millorar les infraestructures del ciclisme al país, va costar més de 30 milions d’euros d’inversió i va ser finançat pel municipi, l’empresa holandesa d’ampliació d’infraestructura ferroviària ProRail, la ferroviària nacional NS, i el Ministeri d’Infraestructura.