Despoblació desigual a Lleida

En els últims divuit anys, les comarques de Ponent han experimentat una evolució demogràfica desigual, cosa que ha convertit Lleida en la segona província catalana que menys creix en nombre d’habitants, només al darrere de Barcelona. Segons l’informe La població a Espanya: evolució al segle XXI, situació actual i perspectives de futur, elaborat per la Consultora Estratégica de Comunicación Stratego, entre els anys 2000 i 2018, els municipis de la província de Lleida van sumar un total de 71.276 nous habitants, amb un creixement del 19,71%. Tanmateix, l’estudi, fet a partir de les dades oficials de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), assenyala que al llarg d’aquest període més de la meitat dels municipis de Lleida han perdut població, amb un 54,5 per cent del total, mentre que només una, Arres, a la Val d’Aran, es manté igual. Entre els que tenen menys habitants, en 14 aquesta caiguda del padró supera el 25 per cent. La resta, 104 poblacions, han vist com s’incrementa el padró. L’informe assenyala que els màxims descensos de població s’han registrat a Juncosa, amb un retrocés del 37,52 per cent; Almatret, amb un 35,2 per cent menys, i Bovera, amb el 35,10 per cent. Al contrari, els que més creixen són Tiurana, amb un 221,74 per cent més de població, al passar de 23 veïns l’any 2000 a 74 el 2018; Torraferra (que duplica el nombre d’habitants fins als 4.630 el 2018) i Guissona, que també multiplica per dos el seu padró amb 7.034 veïns.

L’informe de la consultora Stratego ressalta que l’any 2000, la província de Lleida tenia vuit municipis per sota dels cent habitants i que, al tancament del 2018, ja eren catorze. Així mateix, fa divuit anys el municipi més petit de Ponent era Tiurana, a la comarca de la Noguera, amb 23 veïns, i en l’actualitat la població més petita de la província és Cava, a l’Alt Urgell, amb 46 habitants. Segons les dades de l’INE, els menors de cinc anys representen menys del 5 per cent de la població de les comarques de Ponent i el 19,26 per cent té 65 anys o més. Al tancament de l’exercici 2018, hi havia censats a la província 152 habitants centenaris, una xifra que també ha augmentat en els últims anys gràcies que l’esperança de vida és més elevada. L’estudi assenyala que gairebé una de cada tres localitats catalanes ha perdut població en aquesta primera part del segle XXI i que pràcticament hi ha el mateix percentatge de joves de vint anys i jubilats. En dotze municipis, no hi ha censat cap nen menor de cinc anys.