Buscant el primer lleidatà

La recent troballa a la vall de Siarb, al Pallars Sobirà, de restes humanes de més de 3.500 anys d’antiguitat ha suposat un pas més en la investigació arqueològica a Ponent. En les últimes dos dècades, a Lleida s’han documentat restes antropològiques de fa 4.000 anys i traces de presència humana de fa uns 200.000 anys.

El mes de maig passat es van fer públiques les últimes troballes a les excavacions a la Cova de l’Home Mort, un enclavament arqueològic a més de mil metres d’altitud a la vall de Siarb, al Pallars Sobirà. Es van recuperar restes òssies d’un mínim de set persones de diferents edats d’una antiguitat del voltant de 3.500 anys. Va suposar una prova més de la presència humana al Pirineu fa gairebé quatre mil·lennis, després de l’excepcional troballa el 2004 de les restes humans de la Cova de Montanisell, a Coll de Nargó, d’uns 3.600 anys d’antiguitat.

En aquest enclavament no només es van recuperar restes antropològiques sinó un conjunt funerari únic amb els esquelets d’una dona de 30 a 45 anys i d’una altra de més jove, de 18 a 20, que lluïen uns ornaments singulars de bronze, inusuals en altres comunitats de la zona pirinenca en aquella època. Això sí, encara que en les dos últimes dècades s’han dut a terme desenes d’excavacions per totes les comarques de Ponent, el rècord d’antiguitat de restes humanes segueix ostentant-lo una sepultura apareguda per casualitat (un treball agrícola) a la vall de Miarnau, a Llardecans, al Segrià: un enterrament de gairebé 4.000 anys, època de transició entre el neolític final i l’edat del bronze.

Altres excavacions obligades, en aquest cas a la zona de Minferri, a Juneda, pels treballs d’explanació per a les vies de l’AVE Lleida-Barcelona, van suposar l’any 2001 l’aparició d’unes espectaculars estructures en forma de fosses amb esquelets d’uns 3.600 anys d’antiguitat.

De tota manera, les traces de presència humana a les comarques de Ponent se situen molt més enrere, més enllà dels 100.000 anys, com ho demostren les restes lítiques trobades en aquests últims anys a la Cova de les Llenes, a Erinyà, al Pallars Jussà, que són els indicis de vida humana més antics del Pirineu.

Equips d’arqueòlegs de diferents universitats catalanes continuen buscant el primer lleidatà, encara que també lamenten i critiquen que en aquests últims anys s’ha produït una frenada pel que fa a la investigació a causa de les retallades en les subvencions arran de la crisi econòmica.

ENTREVISTA

«Les sorpreses arribaran des de Ponent»: Joan Ramon González, arqueologia IEI-Diputació

La mandíbula de Banyoles té més de 60.000 anys d’antiguitat. En canvi, les restes humanes trobades fins ara a Ponent no van més enllà dels 4.000. Aquest és el límit?

No, en absolut. A Lleida hi ha moltes zones verges per excavar. En realitat, el problema és de prospecció. Fa falta investigar més. Fins i tot crec que a nivell de Catalunya en el futur les sorpreses arribaran des de les comarques de Ponent perquè al llarg del temps el territori s’ha modificat molt poc a diferència d’altres llocs i aquí es trobaran jaciments amb restes intactes.

No hi deu tenir res a veure el clima lleidatà tan extrem?

No ho crec, els humans sempre han anat ocupant el territori en funció de les seues necessitats i no per les preferències de costa o muntanya. A la prehistòria, l’ocupació era bastant homogènia. I cal recordar que fins al neolític la població era nòmada, no s’estabilitzava en un espai concret. Però, esclar, queda molt per investigar i les hipòtesis sempre poden canviar.

El Pirineu tampoc era, doncs, cap mena d’impediment per a la vida.

Esclar, fa dècades no s’hi excavava però quan comences a investigar apareixen restes. S’han trobat petites cabanes a 2.000 metres d’altitud i un sílex a gairebé 2.500.