Mor la lleidatana Conxita Grangé, última supervivent catalana del camp de Ravensbrüc
Nascuda a Espui, al Pallars Jussà, tenia 94 anys i residia a Tolosa, al sud de França
Imatge de Conxita Grangé. A la dreta, de jove.
La lleidatana Conxita Grangé, l'última supervivent catalana dels camps de concentració nazis, ha mort aquest dimarts als 94 anys a Tolosa, al sud de França, segons ha informat l'Amical de Ravensbrück. Grangé, nascuda a Espui, al Pallars Jussà, el 6 d'agost del 1925, era una de les set lleidatanes que van ser deportades al camp de concentració de Ravensbrück, a 90 quilòmetres de Berlín.
Després de la detenció, amb només 18 anys, va ser traslladada en “un tren fantasma” per diversos camps, fins a recalar el 9 de setembre d’aquell any a Ravensbrück. Quan va sortir del camp amb l’avenç dels aliats, va dedicar gran part de la vida a mantenir viva les memòries de les dones deportades.
La veu de Conxita Grangé s’ha recuperat gràcies al treball d’Amical de Ravensbrück, que ha documentat la seua història al costat de les d’un altre centenar de dones.
En aquest sentit, el passat 26 de juliol la Torre de Capdella li va retre homenatge en un acte que va comptar amb desenes de persones, entre familiars, representants d’Amical de Ravensbrück i Amical de Mauthausen i autoritats, que es van reunir al Museu Hidroelèctric.
Durant l’acte, la consellera de Justícia, Ester Capella, va inaugurar al costat de la directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, un plafó davant de la casa on va nàixer Conxita dels Espais de Memòria Democràtica de Catalunya per recordar la història d’aquesta lleidatana, que va ser arrestada el mes de maig del 1944 per col·laborar amb la resistència francesa.
L’Amical de Ravensbrück ha documentat la biografia d’un centenar de deportades a aquest camp de concentració, set d’elles de Ponent (més informació)
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha lamentat la mort de Conxita Grangé a través d'una piulada a Twitter. Torra ha destacat que tot i ser detinguda per la Gestapo, torturada i deportada al camp de concentració alemany, mai va deixar d'explicar als joves la barbàrie feixista.
Per la seva banda, la consellera de Justícia, Ester Capella, ha afirmat que la seva lluita contra el feixisme i l'oblit és un exemple per a totes. "Les nostres polítiques de memòria han d'estar a l'alçada del seu llegat", ha afegit la consellera que té les competències en memòria històrica.
La família Grangé va presidir ahir l’acte a la Torre de Capdella. A la dreta, Cristian Ramos, fill de Conxita.
