Les falles del Pirineu arriben a FiraTàrrega amb circ

La festa del foc i falles del Pirineu és present aquest any a FiraTàrrega de la mà de la jove lleidatana Júlia Farrero. El seu espectacle Teia, òpera prima en solitari, brinda un solo de circ intimista i subtil. La peça es va adjudicar la beca de producció del programa Suport a la Creació 2018 de la Plataforma d’Arts de Carrer. Pretén convidar l’espectador a formar part d’un ritual en el qual contrasta la rudesa de la fusta i de la paraula amb la delicadesa dels moviments de la ballarina. Es tracta d’un llenguatge simple i visual que combina el moviment a l’escena i l’atracció de gimnàstica en un trapezi. A través del cos i la fusta, i entre records familiars, el muntatge evoca persones de mans arrugades i de peus arrelats a la terra. A l’obra conviuen la tradició i la contemporaneïtat, la rusticitat i la delicadesa. La trama convida l’espectador a formar part de tot un ritual, en un escenari on tot es construeix i es transforma i en el qual, a través de l’imaginari, s’entreveuen les contradiccions de l’ésser humà. Farrero va explicar que “el meu avi era de Taüll i he passat bona part de la meua infantesa a Barruera”, per la qual cosa per a l’artista aquest muntatge és una manera de “tornar i explicar els orígens”. Teia s’emmarca en el programa Suport a la Creació de FiraTàrrega, per la qual cosa durant aquest estiu va rebre acompanyament en la preparació del muntatge.

L’òpera prima en solitari de Farrero és una de les nou propostes que acull enguany FiraTàrrega de companyies lleidatanes. Una altra de present al certamen és Sound de Secà, que ahir va estrenar amb èxit el seu nou espectacle, la proposta més multitudinària de la jornada (vegeu la pàg. 35).

‘Teia’ de Júlia Farrero és una de les 14 obres del programa Suport a la Creació de FiraTàrrega

També es va poder veure la proposta de l’actriu de Guissona Glòria Ribera a la plaça dels Comediants. Es tracta de Versiones parciales y erróneas de mi vida y mi gloria, una autocrítica a la indústria alimentària a través del cuplet, el tango, el fandanguillo, el foxtrot i el pasdoble. La investigació de l’espectacle –que pot veure’s avui i demà– se centra en la llet de vaca com a sedant de les masses i de les seues emocions.

La Llotja és l’epicentre del mercat d’arts escèniques de FiraTàrrega, el punt on programadors i companyies duen a terme els seus negocis. El certamen compta amb 945 professionals inscrits, procedents de 31 països dels cinc continents.

Aquest any s’ha reformulat la Llotja per fomentar el contacte actiu entre creadors i productors. Què han fet?

Volem oferir més espais de trobada, més amplis i qualificats. Els professionals trobaran més taules i cadires i menys expositors.

Amb quin objectiu?

Fins ara l’únic accés que les companyies tenien a FiraTàrrega era a la programació artística, i aquesta és molt limitada. La demanda és alta i les associacions de professionals ens demanaven noves possibilitats. Hem posat en marxa una prova pilot amb un espai central més íntim en el qual 28 companyies buscaran programadors per cobrir les seues necessitats.

Quins són?

N’hi ha de dos tipus i les dos són deficitàries. D’una banda, a Catalunya i a nivell internacional falta un circuit de distribució, és a dir, les companyies creen espectacles però després tenen dificultats per vendre’ls, falta un circuit que connecti la producció amb l’amplísima xarxa d’equipaments culturals públics i privats existents. En aquest sentit, hem creat un model de pitching que té com a objectiu que les companyies amb espectacles acabats trobin aquest circuit de distribució. D’altra banda falten diners, però si els equipaments sumen creant xarxa entre uns i altres, poden fomentar la coproducció. Hem demanat a companyies amb espectacles en producció que encara els estiguin creant, que vinguin a presentar-los.