MEMÒRIA HISTÒRICA INICIATIVESPLAQUES D?HABITATGERELLEUS, GRAVATS I INSCRIPCIONSRETOLACIÓ DE GRUP D?HABITATGESFORJAGRAFITS I RÈTOLS PINTATSMONUMENTSALTRES PLAQUES I RÈTOLS
Lleida restaura el seu passat
La Paeria i Memòria Democràtica impulsaran una ruta pels monuments en record a les víctimes dels dos bàndols de la Guerra Civil
La Paeria impulsarà una nova ruta pels monuments que dignifiquen les fosses comunes localitzades al cementiri municipal i que, des de fa nou anys, homenatgen les víctimes dels dos bàndols de la Guerra Civil. Així ho va assegurar la regidora Sandra Castro durant una visita al cementiri al costat de representants de Memòria Democràtica, que ahir van revisar el recorregut per millorar la senyalització i eliminar alguns desperfectes.
“Recuperar la memòria històrica de la ciutat ha de ser una prioritat”, va destacar Castro, al mateix temps que va explicar que una de les assignatures pendents del nou govern és eliminar els catorze símbols franquistes que encara queden en edificis de la ciutat. “Malgrat que en els últims mesos s’han anat retirant rètols de carrers franquistes, encara queda molta feina per fer”. Segons l’últim cens dut a terme per l’ajuntament, la majoria d’aquests elements són inscripcions, rètols pintats i plaques d’habitatges. Entre aquests es troba el gran escut amb l’àguila franquista de l’edifici de l’antiga capitania d’Infanteria del parc de Gardeny. El següent pas, “fer un estudi a nivell tècnic per aprofundir sobre les actuacions que cal dur a terme per retirar-los i el que això suposaria en termes econòmics”, va explicar la regidora d’Educació, Drets Civils i Feminisme, al mateix temps que va destacar que “només volem conservar els símbols que hi ha al cementiri com a part del memorial”.
Per la seua part, la directora de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, va apuntar que “volem treballar amb l’ajuntament de Lleida per estudiar quins projectes comuns podem portar a terme tant en aquest espai, que necessita una millora, com en altres”. El cementiri de Lleida forma part de la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya, que gestiona Memòria Democràtica.
Dels noms que apareixen als monuments, la meitat corresponen a víctimes de la repressió franquista i els seus noms es poden llegir en un mur a la fossa en la qual hi ha enterrats els cossos i en què també figura la localitat d’origen. La resta de noms fan referència a víctimes de la violència revolucionària i són gravats en unes plaques al mausoleu dels caiguts del bàndol nacional. A aquestes dos actuacions se suma també un monument que s’erigeix en una altra fossa amb centenars de víctimes del tràgic bombardeig del novembre del 1937.