Llum verda per exhumar Franco

El Tribunal Suprem va donar ahir llum verda a una de les promeses estrella del Govern de Pedro Sánchez: l’exhumació de Franco del Valle de los Caídos per portar-lo al cementiri d’El Pardo, una acció que l’Executiu en funcions vol abordar “com més aviat millor” per allunyar-lo “el màxim possible” de la campanya electoral. Al mausoleu franquista hi ha més de 2.000 lleidatans enterrats, les restes dels quals es van traslladar al Valle de los Caídos des de diverses fosses de la província.

En plena precampanya per a les pròximes eleccions generals del 10 de novembre, sis magistrats de la secció quarta del contenciós van desestimar per unanimitat la totalitat del recurs de la família del dictador contra l’acord del Consell de Ministres del 15 de març que fixava per al passat dia 10 de juny l’exhumació. A l’espera de saber el contingut de la sentència, que es coneixerà en els pròxims dies, fonts jurídiques van explicar que entre el tribunal va prioritzar l’“interès general enfront del particular”. La resolució del Suprem suposa un aval al pla de l’Executiu socialista dins de la batalla que han estat lliurant amb els néts del dictador, que, segons el seu advocat, recorreran al Constitucional i, si escau, al Tribunal Europeu de Drets Humans.

Les restes de Franco serien enterrades al costat de les de Carmen Polo, Carrero Blanco o Arias Navarro

En poc més d’una hora els jutges van acordar desestimar el recurs dels Franco, que rebutjaven enterrar les restes a Mingorrubio i apostaven per la cripta de la catedral de l’Almudena, on la filla del dictador, Carmen Franco, va comprar el 1987 una sepultura a perpetuïtat amb espai per a diversos cossos. Avalen, per tant, no només treure les restes del dictador del Valle de los Caídos, sinó també portar-les al cementiri d’El Pardo, on estan enterrats la dona de Franco, Carmen Polo, Carlos Arias Navarro o Luis Carrero Blanco, entre d’altres.

Més enllà de la decisió del Tribunal Suprem, encara queda algun escull judicial: la llicència d’obres per aixecar la llosa de la tomba de Franco a la basílica de Cuelgamuros està suspesa provisionalment per un jutge de Madrid. S’ha de veure si l’alt tribunal fa alguna referència a la sentència que convidi el jutge a desbloquejar l’exhumació. A més a més, al Suprem encara estan pendents de resoldre els recursos plantejats per la comunitat benedictina del Valle, la Fundación Francisco Franco i l’Asociación para la Defensa del Valle de los Caídos, que anirien en la mateixa línia. Tanmateix, fonts del Govern es van mostrar convençudes que res podrà paralitzar l’exhumació del dictador.

Més de deu anys de lluita per recuperar el seu avi

Fa més d’una dècada que Joan Pinyol Colom intenta rescatar les restes del seu avi, traslladades al Valle de los Caídos des del cementiri de Lleida. Juan Colom Solé va morir als 41 anys a causa del tifus al camp de presoners de la Seu Vella de Lleida al cap de pocs mesos d’acabar la guerra. Natural de Capellades, estava casat i tenia tres fills d’entre 8 i 11 anys. Va ser enterrat a la fossa comuna del cementiri de Lleida, però el 1965 se’n van traslladar les restes al mausoleu franquista sense consentiment de la família. El 2008, el seu nét, es va assabentar d’aquest trasllat i va començar la batalla legal per recuperar el cos del seu avi. Colom jeu al costat de cinc-cents lleidatans més que van ser traslladats des del cementiri de la capital del Segrià. La lluita de Pinyol i la vida del seu avi queden reflectides al llibre que acaba de publicar, Avi, et trauré d’aquí, que va presentar a Lleida aquest divendres passat.