El cabal del riu Segre baixarà un 20 per cent a final de segle, alerten els experts

El canvi climàtic és indiscutible i les previsions mostren dades preocupants, com per exemple que el riu Segre perdrà el 20 per cent del cabal en tot just vuitanta anys. Els agricultors estan prenent mesures, però els experts adverteixen que són necessàries estratègies coordinades davant d’un model agrícola sota revisió.

L’aposta de cellers com el de Torres de plantar ceps a Tremp o la de Castell d’Encús a la vall Fosca són dos exemples coneguts de decisions de la producció per fer front al canvi climàtic. Però, de fet, els agricultors fa molt temps que adeqüen els seus cultius, com demostra el fet que les varietats fruita a Lleida poc tenen a veure amb les dels anys vuitanta o que malgrat que en una finca s’hi continuï produint panís, segurament hi ha hagut canvis optant per cicles curts o llargs. Així ho explica el coordinador de Viticultura de l’IRTA i professor d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona Robert Savé.

Destaca que els productors estan prenent decisions, però defensa que són necessàries estratègies planificades i globals. “A la vall del Segre, la conca més potent de Catalunya, es reduirà un 20 per cent l’aigua d’aquí a final de segle. No es tracta d’un problema humà, però sí per als humans”, alerta gràficament. Adverteix de les conseqüències de menys pluges, més evaporació i problemes de més boscos sense gestionar al Pirineu. Per això, defensa la necessitat d’establir un mapa de sostenibilitat agroalimentària.

La perspectiva d’una creixent escassetat d’aigua preocupa els agricultors, però també altres canvis en el clima són motiu d’inquietud.

Antoni Costa, un dels productors més grans de cebes de Lleida i membre d’entitats del sector com Cebacat i Fepex, ha constatat l’efecte que tenen en aquest cultiu factors com l’augment de l’ozó troposfèric i la radiació ultraviolada. “Les collites vénen vint-i-un dies abans que fa deu anys, i el risc d’afectacions greus a la producció s’ha duplicat, al passar del 15 al 30 per cent”.

La radiació ultraviolada pot arribar a cremar els bulbs, i, en combinació amb l’efecte oxidant de l’ozó, destrueix la capa de protecció natural de la ceba, la qual cosa la fa més vulnerable a fongs i insectes.

“Som al límit d’un col·lapse dels ecosistemes que posaria en risc, de forma irreversible, la nostra supervivència i la de milers d’espècies”, va reivindicar la portaveu del moviment estudiantil Fridays for Future a Lleida, Emma Ballesté, alhora que va demanar a les institucions públiques que fomentin la sensibilització ecològica de la ciutadania a través de mesures com la recollida d’escombraries porta a porta, la reducció dels gasos contaminants i l’ús de fonts d’energia renovables.

“El món ha de ser estimat, i no maltractat”, va afirmar durant la lectura d’un manifest al qual es van adherir prop d’una vintena d’associacions lleidatanes.

Alçant les pancartes, els estudiants lleidatans van demanar “més cultura i menys consum”, al mateix temps que van clamar que “no hi ha futur sense naturalesa” i van fomentar el reciclatge.