Un tomb per la història de Lleida

Els carrers del cementiri de Lleida van acollir ahir un tomb per la història de la mà del professor de la UdL Joan Sagués, que va abocar llum sobre els efectes de la Guerra Civil al cementiri. Un centenar de persones van recórrer els diferents monuments que des de principis dels anys 40 han homenatjat les fosses comunes en les quals van ser enterrades les víctimes d’aquest episodi bèl·lic. L’última actuació en aquesta matèria la van dur a terme els historiadors de la Universitat de Lleida fa nou anys, quan van inaugurar quatre monuments que, per primera vegada a Catalunya, recordaven els noms i cognoms de les víctimes de tots dos bàndols. Durant la visita, en la qual també es van donar a conèixer els llocs en què es portaven a terme els afusellaments, Sagués va posar èmfasi en el fet que “els cementiris són espais de dol que tenen un gran valor històric i contribueixen a la memòria col·lectiva”, encara que també es va mostrar crític amb l’estat “lamentable” en què es troben alguns monuments i va animar la Paeria a executar treballs per millorar la senyalització del recorregut i eliminar alguns desperfectes. Per la seua part, la regidora Jordina Freixanet, que va acudir a l’acte en substitució de l’alcalde Miquel Pueyo, va valorar la visita com “una recordatori dels efectes de la Guerra Civil”, així com de “ferides que encara no estan tancades”. Pel que fa a la situació política actual, va apuntar que “estem vivint dies molt durs” i va apostar per “camins de conciliació”.

En un altre ordre de coses, La Baula de Lleida va acollir per tercer dissabte consecutiu una xarrada de les jornades Nazisme i Franquisme que en aquesta ocasió va ser a càrrec de l’historiador Gerard Pamplona i va comptar amb els testimonis de Rosa Siurana i Josep M. Arrufat, fills de represaliats.