Més a internet que a l'escola

Passar més temps connectats a internet que al col·legi ja és una realitat per als anomenats nadius digitals. Segons indica un estudi de Qustodio, plataforma de seguretat i benestar digital, els menors d’entre cinc i disset anys passen connectats a la xarxa més de 985 hores de mitjana a l’any a Catalunya, la tercera comunitat darrere Canàries i Múrcia. L’informe Famílies hiperconnectades: el nou paradigma d’aprenents i nadius digitals assenyala que els nens espanyols d’entre 5 i 11 anys passen una mitjana de 711 hores i 45 minuts connectats a l’any (792 hores lectives), i la xifra s’eleva a les 1.058 hores entre els menors de 12 a 17 anys (1.054 hores lectives). En aquesta franja d’edat, el temps dedicat a internet supera en quatre hores i mitja el temps que passen al col·legi.

Apagar les notificacions, activar la mode avió o establir horaris d’ús són les estratègies bàsiques per regular aquesta realitat. Sobre aquesta qüestió, la psicòloga Cristina Vidal, directora del Centre Integral PsiCo Lleida, advoca pel control dels pares dels continguts i les hores d’aplicació per prevenir abusos i altres riscos com el sèxting, el grooming o l’assetjament, així com per l’educació per “ajudar els joves a desenvolupar un pensament crític” a l’hora d’utilitzar les noves tecnologies. Segons Vidal, el 33 per cent dels menors lleidatans tenen el primer mòbil abans dels 12 anys, i el 97 per cent d’entre 12 i 14 anys compten amb un perfil en una xarxa social malgrat que és il·legal. “Com més tardin a tenir un mòbil, millor, ja que seran més madurs i capaços per controlar-ne l’ús”, destaca. Tanmateix, Vidal recorda que els pares han de ser un exemple per a un bon comportament en l’era digital. De fet, l’informe de Qustodio assenyala que un 38 per cent dels pares admeten la seua addicció al mòbil. Un abús pel qual vuit de cada deu reconeixen sentir-se malament a l’allunyar-los de la relació familiar, sobretot amb la parella. L’estudi destaca que vivim una realitat compartida pels nadius digitals, que entenen la tecnologia com una part més de la vida, i els aprenents que són els pares, que s’han vist obligats a adaptar-s’hi.

Així, els resultats d’aquest informe mostren que la majoria dels pares espanyols es connecten a internet a través de smartphones i ordinadors, de manera que a les llars hi ha una mitjana de tres mòbils, dels quals un pertany a un menor. A més a més, en una de cada deu llars hi ha cinc o més smartphones.

A quina edat haurien de tenir mòbil els menors?

Opino que els menors de 12 anys no són prou madurs per tenir mòbil, així que com més tard millor perquè prenen consciencia d’un bon ús de la tecnologia.

Cada vegada s’atenen més casos per abús o addicció?

Els joves fan un ús habitual de les noves tecnologies que pot resultar abusiu, per la qual cosa hi ha un increment dels casos. En ocasions arriben per canvis en el comportament com una baixada del rendiment escolar, irritabilitat, aïllament familiar o social. Fins i tot hi ha estudis que relacionen l’ús de les tecnologies amb l’obesitat infantil, a causa del sedentarisme que acompanya l’abús.

Quina responsabilitat tenen els pares en aquest ús?

Una dada interessant és que un 53 per cent dels espanyols tenen ansietat o por si es deixen el mòbil a casa. Els adults no estem exempts d’aquest abús de la tecnologia i s’ha de donar exemple. Si ens veuen tot el dia mirant la pantalla, què esperem?

Quines mesures s’haurien de prendre per tenir més control?

Aposto pel control dels pares dels continguts i les hores que s’utilitza per prevenir-ne l’ús i els riscos que poden patir els menors, però també per l’educació amb l’objectiu d’ajudar els joves a desenvolupar un pensament crític.

Més flexibles amb l’alimentació, la tele, els videojocs i l’hora d’anar a dormir

L’estudi assenyala que els pares espanyols són menys estrictes que els britànics i els nord-americans, i són més inflexibles els progenitors joves. En general, el 85 per cent dels pares afirmen que són més rígids amb els deures del col·legi, les obligacions de casa i el temps que els nens dediquen a internet, mentre que són més flexibles amb l’alimentació, les hores que dediquen a veure la televisió o als videojocs i l’hora d’anar-se’n a dormir.