Les restes de Franco, enterrades al cementiri de Mingorrubio

Sense honors militars i en una cerimònia sòbria però plena de simbolisme, les restes de Francisco Franco han abandonat el Valle de los Caídos, el monument de la dictadura en el qual van ser enterrates fa 44 anys, i descansen ja al cementiri d’El Pardo-Mingorrubio, al costat de la seua esposa, Carmen Polo.

L’exhumació de Franco del Valle de los Caídos, un mausoleu edificat per presos del franquisme i en el qual estan enterrats més de 30.000 víctimes de la Guerra Civil d’ambdós bàndols, era un objectiu que es va marcar el president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, tot just arribar al Palau de la Moncloa.

Després de més d’un any de tràmits administratius, d’obligades reformes legislatives al Parlament i d’una dura batalla amb la família en els tribunals, Franco reposa en un panteó discret i sense accés al públic, propietat de Patrimoni de l’Estat però en el qual ja no podrà rebre més homenatges.

El dispositiu dissenyat pel Ministeri de la Presidència i en el que també s’han vist involucrats Patrimoni Nacional, Policia, Guàrdia Civil i les Forces Armades, s’activava a primera hora del matí a la basílica de Cuelgamuros. Una vintena de familiars del dictador, entre néts i besnéts, entre ells l’actual duquessa de Franco, Carmen Martínez-Bordiú, i el seu fill Luis Alfonso de Borbón, han assistit a l’extracció del fèretre, protegit des del 1975 sota una llosa de marbre de 1.500 quilos. Sense càmeres de televisió ni telèfons mòbils, requisats a l’entrada de la basílica, l’obertura de la fossa s’ha dut a terme amb els operaris imprescindibles i en presència de dos néts, Cristóbal i Merry, un forense i la ministra de Justícia, Dolores Delgado, que aixecava acta com a Notària Gran del Regne.

El Govern ha accedit que el taüt fos portat fins l’exterior de la basílica pels seus familiars però no que fos cobert per una bandera preconstitucional com pretenia el seu nét Francis Franco. Sobre el deteriorat fèretre original de fusta i zinc -la família no ha permès que es canviés- la família ha col·locat un pendó amb l’escut que feia servir Franco com a Cap de l’Estat, així com una corona de flors amb l’ensenya nacional i la llegenda "La teua família". Per desig dels Franco, el prior del Valle de los Caídos, Santiago Cantera, que s’ha oposat a tota hora al seu trasllat, ha resat un respons i ha beneït les restes en el moment en què s’introduïen al cotxe de morts.

Allà, a l’esplanada de Cuelgamuros on es va enterrar el dictador el 23 el novembre de 1975, totalment blindada per les Forces de Seguretat, s’ha tornat a escoltar 44 anys després un solitari "Viva Espanya, viva Franco", secundat pels familiars.

Després, i tal com estava previst si el temps ho permetia, el transport del fèretre fins Mingorrubio s’ha realitzat en un helicòpter militar Superpuma, dels fets servir habitualment per al transport de personalitats.

A Mingorrubio, un petit barri proper al Palau d’El Pardo, lloc de residència del dictador i a uns quinze quilòmetres del centre de Madrid, s’havien anat congregant des de primera hora del matí franquistes, entre ells l’extinent coronel Antonio Tejero, condemnat pel 23F, aclamat a la seua arribada.

La Delegació del Govern havia prohibit dos concentracions al costat del cementiri, una d’elles convocada per la Fundación Francisco Franco, davant del perill que poguessin registrar-se alteracions de l’ordre públic, encara que posteriorment el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha aixecat aquesta prohibició. Malgrat això, no s’han produït incidents d’importància encara que sí molts visques a Franco, càntics del "De cara al Sol", braços en alt i exhibició constant de banderes franquistes. Tal com ha succeït al Valle de los Caídos, la cerimònia d’inhumació, oficiada per un dels fills de Tejero, s’ha celebrat sense mitjans de comunicació, en la intimitat familiar i aquesta vegada sí, amb el fèretre cobert amb l’ensenya preconstitucional amb què va ser enterrat el 1975.La família no ha dubtat a titllar el trasllat d’un "impúdic circ mediàtic" amb el qual el Govern només ha buscat "propaganda i rèdit electoral".

A les crítiques s’afegien també els partits de l’oposició. El líder del PP, Pablo Casado, ha acusat el Govern d’intentar tapar amb l’exhumació les males dades de l’Enquesta de Població Activa.

Albert Rivera, de Ciutadans, ha assegurat que el dia històric va ser quan es va aprovar la Constitució i es va girar full al franquisme i Santiago Abascal, de Vox, ha qualificat de "xou electoral i necròfag" el trasllat de les restes del dictador.

Just el contrari del que opina el principal impulsor de l’exhumació, Pedro Sánchez, que creu que amb aquest gest "Espanya compleix amb si mateixa".

En una declaració institucional a la Moncloa, Sánchez ha subratllat que es posa fi a un "afront moral" i a un "greuge" per a la democràcia i es fa "un pas més" cap a la reconciliació. Una reconciliació que l’Executiu vol que sigui la idea central d’un nou Valle de los Caídos sense Franco. Un espai per a la memòria en el qual es dignifiqui per igual a totes les víctimes de la Guerra Civil.