Franco, lluny de les seues víctimes

L’exhumació de les restes del Francisco Franco es preveia moguda després de més d’un any de tràmits administratius, d’obligades reformes legislatives al Parlament i d’una dura batalla als tribunals. Sense honors militars i en una cerimònia sòbria però plena de simbolisme, les restes del dictador van abandonar ahir el Valle de los Caídos per ser traslladades a un panteó al cementiri del Pardo-Mingorrubio, on també reposa la seua esposa, Carmen Polo.

Una vintena de familiars del dictador, entre ells el seu nét Francis Franco, i l’actual duquessa de Franco, Carmen Martínez-Bordiú, van assistir a l’extracció del fèretre, protegit des de fa 44 anys sota una llosa de marbre de 1.500 quilos. La seua sortida de la basílica a San Lorenzo del Escorial, amb els familiars portant a l’espatlla el taüt amb les restes del dictador, va ser completament oposada al seu multitudinari enterrament el 23 de novembre del 1975. Sense càmeres ni mòbils, l’obertura de la fossa es va dur a terme amb els operaris imprescindibles, un forense i la ministra de Justícia, Dolores Delgado, que aixecava acta com a Notària Major del Regne. Com estava previst, un helicòpter militar va transportar el fèretre fins al barri madrileny de Mingorrubio, on nostàlgics de la dictadura, entre ells l’extinent coronel Antonio Tejero, condemnat pel 23-F, van aclamar l’arribada de Franco i van agredir una periodista.

El Govern va prohibir als familiars exhibir una bandera preconstitucional a la basílica

La cerimònia d’inhumació, oficiada per un dels fills de Tejero, es va celebrar en la intimitat familiar i aquesta vegada sí, amb el fèretre cobert amb l’ensenya preconstitucional amb què va ser enterrat el 1975. Els descendents de Franco van titllar el trasllat d’un “impúdic circ mediàtic” i Francis va apuntar que “no podem estar satisfets però ha estat digne”.