MEMÒRIA HISTÒRICA TESTIMONIS
Elisa Sales, supervivent del bombardeig del Liceu Escolar: “Una de les bombes va partir casa nostra per la meitat”
Elisa Sales, de 104 anys, recorda com va sobreviure al bombardeig del Liceu Escolar || Debat sobre la guerra a la rereguarda
Foto de família dels cinc supervivents del bombardeig del Liceu que queden amb vida, i que ahir van protagonitzar el recordatori.
“Vaig sentir uns avions que feien un soroll molt fort, especial. I abans que pogués dir-ho a la meua àvia, va caure una bomba a casa, que no va explotar, i la segona, que la va partir per la meitat.” És part del testimoni d’Elisa Sales, veïna de Lleida de 104 anys que va sobreviure al bombardeig del 2 de novembre del 1937, la majoria nens del Liceu Escolar. Les seues paraules es van sentir ahir a l’Ateneu Cooperatiu La Baula, que va acollir l’última conferència del cicle sobre nazisme i franquisme i que va tractar sobre els bombardejos feixistes a les Garrigues durant la Guerra Civil. En el seu relat, Elisa Sales explica que els seus pares feien classes al Liceu Escolar i que la seua mare ensenyava a algunes nenes a casa perquè les seues mares tenien por que anessin al col·legi per les bombes. La bomba que va partir casa nostra va matar la seua mare i aquestes nenes. La resta de la família va poder fugir de Lleida i, amb la seua tia, va organitzar un camp de refugiats per a dones i nens a França. Va viure a Mèxic, a Nova York i a Ginebra. No van tornar fins al 1987.
Per la seua part, l’historiador Josep Rubió va explicar com es van dur a terme els bombardejos feixistes a la comarca de les Garrigues i al conjunt de la província, com una nova tàctica de guerra per desmoralitzar les tropes del front mentrestant “destruïen” la població civil que estava a la rereguarda. “Espanya va ser un laboratori per als exèrcits alemany i italià de cara a la Segona Guerra Mundial”, va assenyalar. Rubió va destacar que encara queda molta feina per fer davant del desconeixement de la població del que va passar realment durant la guerra i va reivindicar el treball dels historiadors locals per revertir aquesta situació. Per la seua part, l’historiador Marc Macià va explicar el paper que van tenir les cabanes de volta durant la contesa, a les quals van fugir els habitants dels municipis per evitar els bombardejos i l’avanç de les tropes.
