Vida digital eterna

A la xarxa, morir no sempre és sinònim de desaparèixer. Amb el pas dels anys, acumulem una immensa quantitat d’informació que s’emmagatzema en els correus electrònics, les xarxes socials i els telèfons intel·ligents, i cada vegada són més els que es pregunten què passarà amb el seu llegat digital quan morin. Malgrat que els usuaris de Twitter emeten una mitjana de 15.800 missatges al llarg de la seua vida i els de Facebook comparteixen prop de 410 continguts a l’any, a dia d’avui encara no hi ha a Espanya un marc legal detallat que reguli aquesta qüestió.

La Generalitat va aprovar el 2017 la Llei de Voluntats Anticipades, que estableix que els testaments poden contenir voluntats digitals i designar una persona encarregada d’executar-los.

També va proposar la creació d’un registre telemàtic gestionat pel departament de Justícia per nomenar un marmessor del llegat online sense haver de passar pel notari, encara que el Tribunal Constitucional va anul·lar aquest últim article i va suspendre la posada en marxa d’aquest registre.

Ara per ara, la nova Llei Orgànica de Protecció de Dades Personals que es va aprovar per unanimitat l’any passat al Congrés dels Diputats també regula el futur del contingut a les xarxes socials mitjançant el testament digital, que autoritza una persona de confiança perquè pugui conservar o eliminar tots els perfils a internet. Però encara hi ha una normativa confusa quant a les dades dels morts que no firmin davant d’un notari aquest document de voluntats.

L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, que el 2012 va guanyar amb Ernest Benach el Premi d’Assaig Josep Vallverdú amb l’obra Mort certa, hora incerta, destaca que “encara hi ha qüestions que no estan resoltes i que són necessàries per acabar d’ordenar tot el que estigui relacionat amb la nostra identitat digital”. “Amb el pas dels anys la mort s’ha convertit en un tabú i entre tots hem decidit que és una qüestió de la qual no volem parlar”, diu Pueyo, mentre que apunta que un dels motius pels quals la normativa és incompleta seria que, “al contrari del que passava fa un parell de segles, ara creiem que no val la pena preparar-se per quan arribi la nostra mort”. Segons els investigadors de l’Oxford Internet Institute, les futures generacions no hauran de buscar al traster vells records per recordar els seus avantpassats, ja que d’aquí a vuitanta anys almenys 1.400 milions d’usuaris de Facebook estaran morts.