Una cicatriu que encara és viva

Més d’un centenar de persones van participar ahir en una ruta guiada organitzada per l’Ateneu Cooperatiu La Baula per rememorar els bombardejos feixistes que van arrasar la ciutat de Lleida durant la Guerra Civil. Un acte que es va emmarcar en l’homenatge que es va fer a les víctimes del Liceu Escolar quan es compleixen 82 anys de la tragèdia (vegeu el desglossament). De la mà de l’historiador Marc Macià, van recórrer diversos punts de l’Eix Comercial, escenari de la barbàrie entre el novembre del 1937 i l’abril del 1938 amb centenars de morts. Macià va iniciar la seua explicació a l’avinguda Blondel, on s’erigia el Liceu Escolar, destruït per l’aviació feixista italiana el 2 de novembre del 1937. “Va ser el primer gran bombardeig a Lleida ciutat durant la guerra. Fins a nou avions italians van creuar Blondel i van descarregar 350 bombes fins que van arribar a les comportes del riu Segre. Allà van fer la volta i, arran de terra, van metrallar tot civil que van trobar al seu pas”, va relatar l’historiador. Aquell 2 de novembre van morir més de 250 persones, mig centenar alumnes del Liceu Escolar, així com dones i nens que feien cua per entrar al mercat de Sant Lluís. Els visitants van poder visionar imatges del fotoperiodista Agustí Centelles, que va retratar l’horror, amb fotografies icòniques com la mater dolorosa, la imatge de Maria Riu Esqué plorant davant del cadàver del seu marit, Gabriel Pernau Sans, que va morir al caure una de les bombes a la Farmàcia Pons del carrer Major, on treballava. Però els bombardejos feixistes es van succeir fins a l’entrada de les tropes franquistes a Lleida l’abril del 1939 i Macià va recordar que el del 27 de març del 1938, encara molt desconegut, va segar la vida de 400 persones. “Les bombes van destruir 110 edificis del Barri Antic i van castigar de tal manera la ciutat que van deixar una cicatriu que encara avui està molt viva”, va destacar.

Homenatge a les víctimes del Liceu Escolar 82 anys després del bombardeigDesenes de persones es van congregar ahir davant de l’escultura Memòria, Dignitat i Vida, a l’avinguda Blondel, per retre homenatge a les víctimes del bombardeig feixista que va destruir el Liceu Escolar i va matar mig centenar d’alumnes i alguns professors. Anahí Quiroz, de La Baula de Lleida, que va organitzar l’acte, va ser l’encarregada de llegir el manifest en el qual va exaltar la voluntat de la població per lluitar per la seua llibertat malgrat la repressió. “La gent continua plantant cara a un sistema feixista i corrupte i no farem ni un pas enrere”, va assenyalar, recordant al seu torn els líders independentistes a la presó i els joves empresonats en les protestes de després de la sentència. L’homenatge va ser la clausura d’una jornada que La Baula va dedicar a recordar el bombardeig del 2 de novembre del 1937 i en què també va participar l’entitat Astra Gernika. Un dels seus membres, Sabin Ibazeta, va dir sentir-se “molt orgullós” de poder estar de nou a Lleida per “compartir vivències i seguir amb la lluita contra el feixisme”. Després de l’ofrena floral, els assistents van clausurar l’acte amb crits de “llibertat presos polítics” i “la solidaritat és la nostra millor arma”. La Paeria celebrarà demà l’acte institucional en homenatge a les víctimes del bombardeig del Liceu Escolar, en què també participaran supervivents i exalumnes de l’escola fundada el 1906 pel mestre i pedagog Frederic Godàs.