Els tuits dels usuaris de Twitter podrien predir la solitud

La solitud, que afecta aproximadament un de cada cinc adults als Estats Units, és una crisi de salut pública perquè s’ha relacionat amb la depressió, les malalties cardiovasculars i la demència, entre altres afecciones. Per això, un equip d’investigadors de Penn Medicine ha treballat per determinar quins temes i temes podrien associar-se amb la solitud accedint al contingut publicat pels usuaris a Twitter.

En aplicar models analítics lingüístics als tuits, els investigadors van trobar que els usuaris que tuitejaven sobre la solitud publicaven amb molta més freqüència sobre preocupacions de benestar mental i coses com les lluites amb les relacions, l’ús de substàncies i l’insomni.

Les troballes d’aquest treball, publicat a la revista 'BMJ Open', podria portar a una identificació més fàcil dels usuaris que estan sols i brindar-los recolzament fins i tot si no tuitegen explícitament sobre sentir-se sols. "La solitud pot ser un assassí lent, ja que alguns dels problemes mèdics associats amb ella poden tardar dècades a manifestar-se", explica l’autora principal de l’estudi, Sharath Chandra Guntuku, científica investigadora del Centre de Salut Digital de Penn Medicine. "Si som capaços d’identificar individus solitaris i intervenir abans que les condicions de salut associades amb els temes que descobrim comencin a desenvolupar-se, tenim un canvi per ajudar-los molt abans en les seues vides –prossegueix–. Això podria ser molt poderós i tenir efectes duradors en salut pública".

En determinar temes típics i marcadors lingüístics publicats a les xarxes socials que estan associats amb persones que estan soles, l’equip ha descobert alguns dels ingredients necessaris per construir un "sistema de predicció de solitud". "Les xarxes socials tenen el potencial de permetre als investigadors i clínics mesurar passivament la solitud al llarg del temps –afegeix la coautora de l’estudi Rachelle Schneider, coordinadora d’investigació en el Centre de Salut Digital–. Mitjançant la validació de les nostres dades, podem desenvolupar una eina confiable i precisa per fer aquest monitoratge".

Centrant-se en els usuaris de Twitter a Pennsilvània amb comptes d’accés públic, l’equip va trobar 6.202 que van incloure paraules com a "solitari" o "només" més de cinc vegades durant el període revisat, que es va estendre de 2012 a 2016. Comparant els terminis complets de Twitter d’aquests usuaris front un grup similar que no tenia aquest idioma inclòs a les seues publicacions, els investigadors van mostrar que els usuaris "solitaris" van tuitejar gairebé el doble i tenien moltes més probabilitats de fer-ho a la nit. Quan els tuits es van analitzar a través de diversos models analítics lingüístics diferents, els usuaris que van publicar sobre la solitud tenien una associació extremadament alta amb la ira, la depressió i l’ansietat, en comparació amb el grup "no solitari".

A més, el grup solitari es va associar significativament amb tuitejar sobre lluites amb les relacions (per exemple, utilitzant frases com "estimar algú" o "ningú a"), ús de substàncies ("fumar", "herba" i / o "borratxo" ) i problemes amb la regulació de les seues emocions ("Només vull", "No puc" i / o l’ús d’improperis).

"A Twitter, trobem usuaris solitaris que expressen la necessitat de suport social, i sembla que l’ús d’improperis i l’expressió d’ira és un senyal que no s’ha complert –assenyala Guntuku-. "En el futur, haurem de provar això per determinar si un pot causar l’altre: la solitud causa enuig o viceversa?". Els usuaris del grup que no van publicar sobre la solitud semblaven mostrar algunes connexions socials, ja que es va descobrir que tenien més probabilitats d’entaular converses, especialment en incloure els noms d’usuari d’altres (utilitzant "@twitter_handle") als seus tuits.

L’autora principal de l’estudi, Raina Merchant, directora del Centre de Salut Digital, explica que una vegada que s’identifica la solitud, es pot abordar de diverses maneres. "Està clar que no hi ha un model de talla única –prossegueix–. Algunes intervencions inclouen sistemes d’amics, xarxes entre parells, teràpia i desenvolupament d’habilitats per navegar les interaccions diàries amb els altres".

En el futur, els investigadors esperen desenvolupar una millor mesura de les diferents dimensions de la solitud que els usuaris en línia senten i expressen. Guntuku assenyala que els primers treballs mostren que un model predictiu que van desenvolupar com a resultat d’aquest estudi prediu amb precisió la solitud en una població de pacients que va optar per compartir les seues dades de Twitter i va realitzar una enquesta validada de solitud.

L’esperança és llançar aviat una iniciativa que identifiqui els pacients solitaris que reben atenció a l’hospital i després desenvolupar intervencions per a ells i les seues famílies.