Sanitat aconsella limitar la ingesta de peix a 3 o 4 racions a la setmana per la presència de mercuri

La Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), dependent del Ministeri de Sanitat, ha actualitzat les seues recomanacions de consum de peix per la presència de mercuri. Segons els seus nous estàndards, demanen de limitar la ingesta de qualsevol espècie de peix a 3 o 4 racions per setmana en la població general, i sempre procurant variar entre peixos blancs i blaus. En dones embarassades o que estiguin planificant estar-ho, així com aquelles en període de lactància i els nens de fins deu anys, Sanitat recomana no consumir els tipus de peix amb alt contingut en mercuri, com Peix Espasa, Emperador, Tonyina roja ('Thunnus thynnus'), Tauró (mussola, astuta, userdes, pintarroja i tintorera) i Lluç de Riu. En nens de 10 a 14 anys, aposten per limitar a 120 grams al mes la ingesta d’aquests peixos.

També en nens de 10 a 14 anys, recomanen 3-4 racions per setmana d’espècies amb baix i mig contingut, com a Bacallà, Anxova/Seitó Areng, Bacallà, Maire, Escopinya, Verat, Calamar, Gambeta, Cranc, Cañadilla, Carboner/Fogoner, Envelat|Carpa, Calamarsó, Cloïssa, Sípia, Escamarlà, Tellerina, Orada, Espasí, Gamba, Sorell, Llagosta, Llagostí, Llenguado europeu, Limanda, Llobarro, Musclo, Merlan, Lluç/Llucet, Navalla, Palometa, Palaia, Pota, Pop, Minúcia, Salmó atlàntic, Salmó del Pacífic, Sardina, Sardinela, Sardinopa, Solla o Truita.

Malgrat aquestes recomanacions, el Ministeri recorda que menjar peix és "segur, saludable i recomanable". "En la legislació alimentària europea hi ha límits màxims de mercuri que són d’obligat compliment i que, controlats per les autoritats sanitàries, garanteixen un consum segur d’aliments per la població", tranquil·litzen.

Igualment, defensen que el consum de peix comporta, a més, efectes beneficiosos per a la salut, ja que "aporta energia, és una font de proteïnes d’alt valor biològic i contribueix a la ingesta de nutrients essencials com el iode, el seleni, el calci i les vitamines A i D. També té un bon perfil lipídic proporcionant àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga omega-3, que és un component dels patrons dietètics associats amb la bona salut, i pocs àcids grassos saturats. Té efectes beneficiosos sobre el desenvolupament neurològic en nens i redueix el risc de mortalitat per malaltia coronària en adults", afegeixen.

Espanya compta des de l’any amb pautes de consum recomanades per l’AESAN per a certes espècies pesqueres en determinats grups de la població, però el Ministeri justifica que "l’aparició de nova informació científica i tècnica ha fet necessària la seua revisió i més difusió entre els consumidors". AESAN ha distribuït, en col·laboració amb les autoritats sanitàries autonòmiques i altres parts interessades, 40.000 pòsters amb aquesta nova informació.

EFECTES DEL MERCURI

El mercuri és un element químic que forma part de la composició natural de l’escorça terrestre, principalment com a mineral de cinabri (sulfur de mercuri) o bé com a impuresa d’altres minerals com la pirita (sulfur de ferro). S’allibera el medi ambient a través de processos naturals com a conseqüència de l’activitat volcànica i l’erosió de les roques mitjançant l’acció de l’aigua i el vent.

Tanmateix, també pot alliberar-se a causa de l’acció de l’home a través de nombroses activitats com la indústria, la mineria, crema de combustibles fòssils, eliminació de residus, etc. El mercuri ha tingut, i encara té, nombroses aplicacions com pintures, bovines, amalgames dentals, bateries i piles, llums fluorescents i de baix consum, aparells elèctrics i electrònics, aparells de mesura (termòmetres i baròmetres), etc.

Els efectes tòxics del mercuri es coneixen des de l’antiguitat, però va ser el 1968, arran de la contaminació de la badia de Minamata (Japó) per abocament de mercuri procedent d’una indústria química, quan es va relacionar la seua toxicitat amb el consum de peix contaminat. La primera avaluació del risc per la ingesta de mercuri disponible a nivell internacional va ser realitzada pel Comitè d’Experts FAO/OMS l’any 1972. Des d’aleshores, s’ha reavaluat en diverses ocasions per adaptar-la a les nombroses publicacions científiques que es generen anualment sobre aquest contaminant.

"El metilmercuri afecta el sistema nerviós central en desenvolupament, per això el fetus i els nens més petits són els més sensibles a aquest metall. També s’han observat efectes sobre el guany de pes corporal, la funció locomotora i la funció auditiva. Estudis recents indiquen que presenta efectes inmunotóxicos en el desenvolupament a baixes dosis, però es necessita més informació", argumenta Sanitat.

Per la seua part, indiquen que el mercuri inorgànic afecta principalment el ronyó, causant "un augment del seu pes, encara que també pot afectar altres òrgans com el fetge, sistema nerviós, sistema immune i sistemes reproductors i del desenvolupament, però a dosis majors que en el cas del metilmercuri". "En conseqüència, la forma més tòxica del mercuri, i de més preocupació des del punt de vista sanitari, és el metilmercuri", agreguen.

QUÈ DIUEN LES AUTORITATS EUROPEES?

L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va publicar el 14 de juliol de 2014 una opinió científica sobre els beneficis per a la salut del consum de peixos i mariscos en relació amb els riscos de salut associats amb l’exposició al metilmercuri. L’organisme va establir que el consum del voltant des d’1-2 porcions de peix/marisc per setmana i fins 3-4 porcions per setmana durant l’embaràs s’ha associat amb millors resultats funcionals del neurodesenvolupament en els nens en comparació amb l’absència de consum. Aquestes quantitats també s’han associat amb un menor risc de mortalitat per malaltia cardíaca coronària (CHD) en adults i són compatibles amb les ingestes i les recomanacions actuals en la majoria dels països europeus.

D’altra banda, també van concloure que amb consums més elevats de peix i/o marisc no s’esperen beneficis addicionals sobre els resultats del desenvolupament neurològic ni cap benefici sobre el risc de mortalitat per malaltia coronària. D’aquesta manera, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària aclareix que, malgrat els nivells d’exposició a mercuri, el consum de peix i marisc "aporta beneficis i és recomanable".