S'alenteixen els avenços en esperança de vida

Els avenços en esperança de vida que s’han succeït de forma gairebé ininterrompuda durant dècades s’estan alentint a l’OCDE a causa de l’obesitat, la diabetis, l’envelliment de la població o el consum d’opiacis, que als Estats Units ha contribuït a un inquietant retrocés. Al seu informe anual sobre la salut i els sistemes sanitaris publicat aquest dijous, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) indica quins eren els països amb més esperança de vida el 2017: Japó (84,2 anys), Suïssa (83,6), Espanya (83,4) i Itàlia (83).

Aquests quatre països estan netament per a sobre de la mitjana de 80,7 anys i, sobretot, lluny dels que tanquen la llista, Lituània (75,4 anys), Mèxic (74,8) i Letònia (74,6).

Els progressos han estat significatius des de 1970 en tots els membres de l’organització, i en particular a Turquia (24 anys), Corea del Sud (20) i Xile (18), però la situació està canviant, sobretot als Estats Units, França, Holanda, Alemanya i el Regne Unit.

L’increment entre 2002 i 2007 va ser de mitjana de 22,8 mesos a l’OCDE, però es va quedar en 11,2 mesos entre 2012 i 2017. I en aquells cinc últims anys els Estats Units van ser l’únic país de l’OCDE on l’esperança de vida va descendir (2,4 mesos). Darrere hi ha la creixent epidèmia d’obesitat i la diabetis, però també menys millores en el tractament de malalties coronàries i vessaments cerebrals, així com el progressiu envelliment de la població, que fa més difícil elevar els anys de vida.

Puntualment, hi ha hagut brots de malalties respiratòries durant els anys de referència, i en particular la grip que va afectar Europa el 2015 i que va causar una caiguda de l’esperança de vida en 19 dels 36 membres del "Club dels països desenvolupats". A tot això s’afegeix la crisi dels opiacis, particularment greu als Estats Units, on des del 2011 ha estat en l’origen d’unes 400.000 morts.

La tendència recent d’alentiment de l’esperança de vida ha tingut algunes excepcions, sobretot a Turquia, Xile, Lituània i Mèxic, que són tots països que parteixen des de més a baix.

Les menors taxes de mortalitat evitable (per prevenció o per tractament) a l’OCDE es constaten a Suïssa, Islàndia, el Japó, Suècia i Noruega i les pitjors a Mèxic, Letònia, Hongria i Lituània.

Entre els principals factors de risc està el tabaquisme, que encara que ha disminuït és un hàbit diari per al 18 % de la població en el conjunt de l’OCDE i per a més del 25 % dels majors de 15 anys a França, Hongria, Turquia i Grècia. També l'alcohol, amb un consum mitjà de 8,9 litres d’alcohol pur a l’any i més d’11 a Hongria, Luxemburg, Irlanda, França, Àustria, República Txeca, França, Letònia i Lituània.

El sobrepès concerneix el 55,6 % dels adults a l’OCDE i supera el 70 % als Estats Units, Mèxic i Xile, mentre que afecta a menys del 35 % a Corea del Sud i Japó.

Quant a la contaminació atmosfèrica, provoca 39,6 morts anuals per cada 100.000 habitants de mitjana, però més de 75 a Grècia, Polònia, Lituània, Hongria i Letònia, i menys de 20 a Austràlia, Canadà, Finlàndia, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda i Suècia.

Encara que per regla general són els països que més gasten en sanitat i aquells el sistema sanitari dels quals té més personal i recursos els que compten amb una població en millor estat de salut, la relació no és directa, en part per les desigualtats en la cobertura. El millor exemple és els Estats Units, que dedica la xifra més alta del seu Producto Interior Bruto (PIB), el 16,9 %, molt per davant del segon, Suïssa (12,2 %), però on només el 90,8 % de la seua població està coberta pels serveis essencials, el menor percentatge al costat del|juntament amb de Mèxic (89,3 %).

Espanya, en l’altre extrem, destaca entre els països amb millors xifres de salut quan la seua despesa se situa lleugerament per sobre de la mitjana (8,9 %, davant el 8,8 %) i una cobertura del 99,9 %.